Blog del Museu Picasso de Barcelona

Els habitants del museu: Jacqueline Roque

Continuant la sèrie dels habitants del nostre museu us parlarem d’un dels personatges cabdals de la vida i obra de Picasso, de la musa de les muses, que el va enamorar en la seva maduresa i del qual se’n va enamorar plenament, Jacqueline Picasso.

L’última dona de l’artista va néixer a París amb el nom de Jacqueline Roque, el febrer de 1927. Els seu pare les va abandonar, així que va viure amb la mare fins que aquesta va morir quan Jacqueline tenia divuit anys.

 

(1) David Douglas Duncan.Jacqueline amb un collaret de ceràmica fet per Picasso, 1957. Col·lecció particular © David Douglas Duncan 2012 / (2) Pablo Picasso. Jacqueline. Canes, 3 de desembre del 1957. Oli sobre tela. 116 x 89 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1968. MPB 70.489. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

 

El 1946, amb dinou anys, Jacqueline es va unir en matrimoni amb André Hutin. Audaç i aventurera se’n va anar a viure a l’Àfrica per la feina d’André, i dos anys més tard varen tenir una filla, Catherine Hutin. El matrimoni, però, es va acabar trencant, i el 1952 va decidir tornar a la seva França natal amb la petita Cathy; aquell mateix any va conèixer el seu amor etern, Pablo Picasso.

Jacqueline i Picasso es van veure per primera vegada en el taller de ceràmica de Madoura, a Vallauris. Ella tenia feina de forma temporal a la botiga, mentre que Picasso treballava en les seves peces de ceràmica. Van festejar durant un temps i l’octubre de 1954, quan ella tenia 27 anys i ell 72, van iniciar la seva vida plegats. Gairebé podríem dir que la ceràmica va ser la peça d’unió entre Picasso i Jacqueline.

 

Picasso i Jacqueline

David Douglas Duncan, Picasso i Jacqueline. La Californie, Canes, 1957, 50 x 60 cm, Museu Picasso, Barcelona. Donació, David Douglas Duncan, 2013 © David Douglas Duncan 2013

 

Al llarg de tota la seva relació van viure al sud de França. Primerament van instal·lar-se a La Californie, un petit palau d’una zona residencial de Canes on habitaren fins al 1959, any en què Picasso va comprar el Castell de Vauvenargues; un castell remodelat del s. xvii proper a Ais de Provença i a la muntanya de Sainte-Victoire. Així doncs, el mes de febrer de 1959 van instal·lar-s’hi fins al mes de juny de l’any 1961. El mateix 1961 va ser l’any del seu casament i del seu trasllat definitiu a Notre-Dame-de-Vie a Mougins, Canes, propietat que els faria d’habitatge i taller.

La parella va conviure gairebé dues dècades fins a la mort de l’artista l’any 1973. Jacqueline ho va ser tot per a Picasso i Picasso ho va ser tot per a ella, i aquest tot era tan absolut que Jacqueline, després de la mort del seu amor, del seu marit, del seu artista, del seu company va dedicar la resta de la vida a fer perdurar el seu llegat. Va morir el 15 d’octubre de 1986.

 

Picasso i Jacqueline a La Californie

David Douglas Duncan, Picasso i Jacqueline a La Californie, 1962, 50 x 60 cm, Museu Picasso, Barcelona. Donació David Douglas Duncan, 2013 © David Douglas Duncan 2013

 

No podíem deixar de compartir amb vosaltres les encertades paraules de la periodista i crítica en art Hélène Parlmelin, que en el seu llibre Picasso dit… (París, 1966) narra el que Jacqueline va ser per a Picasso i la seva obra: «Jacqueline té el do de convertir-se en pintura a un nivell inimaginable. Té en ella aquest poder de què el pintor s’alimenta. És una font natural. Està feta per a això i es deixa fer, s’hi dedica i s’hi deixa la pell, sempre viva, sense posar mai. Conté aquesta multiplicitat seva. Va poblant Notre-Dame-de-Vie amb cent mil potencialitats. Es va desplegant sense límits. Ho envaeix tot. Esdevé tots els personatges. A les teles pren el lloc de totes les models de tots els pintors. Tots els retrats se li assemblen encara que entre ells no s’assemblin pas. Tots els caps són el seu i n’hi ha mil de diferents. Tots els ulls són negres, tots els pits són rodons, plouen Jacquelines per tota la casa i, mirem on mirem, ella ens fita. De vegades és gairebé un retrat. D’altres gens ni mica. És aquest nu immens o aquest nu delicat, aquest compendi de dona o aquest llarg discurs de feminitat. Se la veu asseguda, ajaguda, dreta, per tot arreu. Somia, pensa, juga. Durant aquests dotze anys de la vida de Picasso, l’amor i la pintura s’han aparellat, s’han entremesclat (…)»

 

Retrat de Jacqueline amb barret de palla i flors

Pablo Picasso. Retrat de Jacqueline amb barret de palla amb flors. Mougins, 10 d’abril del 1962. Gravat amb gúbia i navalla en tres colors sobre planxa de linòleum, estampat sobre paper vitel·la Arches (prova Sabartés, II estat i definitiu). 35 x 27 cm (planxa); 62 x 44 cm (làmina). Museu Picasso, Barcelona. Donació Jaume Sabartés, 1964. MPB 70.299. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

 

Jacqueline habita en el nostre museu, a la col·lecció permanent la trobem representada per Picasso en diverses obres, però alhora recordem que va ser una de les grans benefactores del Museu Picasso de Barcelona; va donar 41 ceràmiques i una pintura a l’oli, La dona de la còfia (1961). «La generositat era un tret característic de la personalitat de Jacqueline Picasso i Barcelona és un testimoni de primer ordre de la seva magnificència», ens deia Pasqual Maragall, antic alcalde de Barcelona. I a més a més, Jacqueline Picasso conviu actualment amb altres amics i amants de l’artista a l’exposició temporal «Picasso. Retrats» que podeu visitar fins al 25 de juny de 2017.

 

(1) Pablo Picasso. Cara. Valauri, 19 de maig del 1948. Argila blanca cuita, emmotllada, decorada amb engalbes i òxids, parcialment pintada amb vernís. 32,3 x 38,4 x 3,8 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació Jacqueline Picasso, 1982. MPB 112.442. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia / (2) Pablo Picasso. Cara blanca. Valauri, [8 d’abril del] 1955. “Empreinte originale”: argila blanca cuita, pintada de forma irregular amb vernís. Al revers: decorada amb engalbes i òxids, vidrada i pàtina gris fosc. 33 x 39,5 x 4,4 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació Jacqueline Picasso, 1982. MPB 112.467. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

 

Jacqueline amb una cinta groga

Jacqueline amb una cinta groga (1917) a la inauguració de l’exposició «Picasso. Retrats», 16 de març de  2017. Museu Picasso de Barcelona. Foto: David Campos

 

Lola Simó Bergua

Estudiant en pràctiques al Departament de Continguts Digitals

 

Enllaços relacionats:

Jacqueline Roque a «Picasso. Retrats»

Fotografies de David Douglas Duncan

 

Bibliografia:

DAIX, Pierre. Le Nouveau Dictionaire Picasso. Éditions Robert Laffont, SA, París, 2012.

DORMENT, Richard. Picasso’s saddest love, 2004. The Telegraph (en línia). Disponible a: http://www.telegraph.co.uk/culture/art/3610082/Picassos-saddest-love.html

GUAL, Malén; Museu Picasso, Barcelona. Jacqueline. Ed. Institut de Cultura de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2013.

McKULLY, M; RAEBURN, M; CORTADELLA, M. Ceràmiques de Picasso. Un regal de Jacqueline a Barcelona. Ed. Insitut de Culura de Barcelona. Museu Picasso, Barcelona, 2012.

Museu Picasso, Barcelona. De Pablo a Jacqueline. Pintures, dibuixos, escultures i obra gràfica 1954-1971. Ed. Ajuntament de Barcelona, 1990.

Pace Gallery, NYC. Picasso’s Fascination with Jacqueline. Picasso & Jacqueline: The Evolution of Style, 2014 (en línia). Disponible a: http://www.pacegallery.com/exhibitions/12690/picasso-jacqueline-the-evolution-of-style

 

 

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *