Blog del Museu Picasso de Barcelona

L’origen d’una obra: La Sra. Canals [Benedetta Bianco]

El fet d’instal·lar-se de manera definitiva a París l’any 1904 va afavorir que Picasso tornés a establir lligams amb diversos dels amics que havia fet anys enrere a Barcelona. Sens dubte, el vincle amb Ricard Canals va ser el que en va sortir més reforçat; en dóna testimoni el retrat que va fer de Benedetta Bianco, companya sentimental de Canals. A Bateau-Lavoir, les dues parelles —Picasso i Fernande, Canals i Benedetta— van establir una relació molt propera: segons Fernande, Picasso passava els dies a l’estudi de Canals mentre Benedetta posava en pràctica les seves destreses culinàries per alimentar-los quan els recursos econòmics eren minsos.

Realitzat a la tardor de 1905, el retrat de la senyora Canals és especialment interessant perquè il·lustra a la perfecció un dels dos vessants creatius que es fan palesos al llarg de la trajectòria artística de Picasso. D’una banda, hi ha les obres pertanyents a l’evolució estilística i intel·lectual de l’artista; resultat del seu creixement i progrés. D’altra banda, trobem les obres que, com aquest retrat, són fruit del relat biogràfic de Picasso, i que es poden entendre com anotacions visuals puntuals en el seu diari personal.

La senyora Canals [Benedetta Bianco]

Pablo Picasso. La senyora Canals [Benedetta Bianco]. París, [tardor del] 1905. Oli i carbonet sobre tela. 90 x 70 cm. Museu Picasso, Barcelona. Aportació de l’Ajuntament de Barcelona, 1963. MPB 4.266

 

L’any 1904 Picasso va abandonar el període blau per endinsar-se en l’anomenada època rosa, el tema principal de la qual és el món circense. Tot i que manté les característiques estilístiques —colors pastel càlids—, el retrat de La senyora Canals, de semblant seriós i abillada amb una mantellina negra, es troba als antípodes de la temàtica pròpia d’aquella època. Picasso, en aquest retrat, empra elements propis del tipisme espanyol, recurrents a l’obra del seu amic, i que generaven un gran interès en el mercat francès d’aleshores, captivat per l’exotisme espanyol. Tal era la fascinació per aquesta mena d’escenes que, l’any 1904, el marxant d’art Durand-Ruel va finançar un viatge a Canals per la geografia espanyola amb l’objectiu que li servís de font d’inspiració.

Una llotja als toros de Riacard Canals

Ricard Canals. Una llotja als toros, 1904. Oli sobre tela. Col·lecció particular

 

Així mateix, les influències, clarament visibles, de dos grans mestres de la pintura són també reveladores en aquesta obra: l’espiritualitat harmoniosa que desprèn el retrat de Benedetta, el qual evoca La dama del ventall de Velázquez (col·lecció Wallace, Londres), constitueix per a Picasso l’exploració d’un nou límit; el del retrat psicològic. De la mateixa manera, la ubicació del focus d’atenció emocional de l’obra en el rostre del personatge davant d’un fons menys treballat rememora Jean Auguste Dominique Ingres, els quadres del qual Picasso va descobrir un any abans de retratar Benedetta, quan en el transcurs del seu viatge definitiu a París, que empren amb l’artista Junyer i Vidal, s’atura a Montauban, ciutat natal del pintor i que acull el Musée Ingres. Aquest esdeveniment es documenta en la sèrie de dibuixos realitzats per Picasso a manera d’auca, i que forma part del fons de la nostra col·lecció. Un any després d’aquell fet es va retrobar amb l’obra del geni francès, atès que una de les seves pintures s’exposava a la mostra anual Salon d’Automne de París.

 

Tant Velázquez com Ingres seran fonts d’inspiració per a Picasso al llarg de la seva carrera, tal com demostren la sèrie Las Meninas, que pertany també a la nostra col·lecció, i la famosa Les senyoretes del carrer d’Avinyó, actualment a la col·lecció del MoMA, Nova York.

Amb el viatge a Holanda de l’estiu de 1905, Picasso va adquirir un estil més sobri i clàssic. El retrat de Benedetta constitueix una obra extraordinària, atès que no només exemplifica aquesta nova direcció i les influències d’altres artistes sobre Picasso, sinó que, juntament amb el retrat de Fernande amb mantellina negra (Guggenheim Museum, Nueva York), compon un fantàstic testimoni visual de l’estreta relació que hi havia entre Picasso i Canals, així com amb les seves parelles, en aquells primers anys infausts però alhora emocionants de Picasso a la capital francesa. Aquest magnífic retrat formarà part de l’exposició «Picasso. Retrats», organitzada en col·laboració amb la National Portrait Gallery de Londres i que inaugurarem el març de 2017, moment en què tindrem l’oportunitat de veure ambdues obres al Museu Picasso.

 

Jorge Lorenzo

Estudiant en pràctiques del departament de Col·lecció

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *