Blog del Museu Picasso de Barcelona

Canvis en la col·lecció: acollim tres magnifiques obres de Picasso en préstec

Gràcies a la política continuada d’intercanvis del Museu amb altres museus i institucions de prestigi, del 26 de gener al 20 de juny, a la Sala 16, presentem tres pintures de la darrera època de Pablo Picasso, propietat del Lousiana Museum of Modern Art de Humlebaek, de Dinamarca.

La presentació d’aquests tres olis significa una complement a la nostra col·lecció que ens ajudarà a entendre el procés creatiu, la vitalitat, l’esperit de renovació i provocació de l’artista fins al final.

Mujer y tocador de aulos II

Pablo Picasso. Dona i tocador d’aulos II. Canes, 18 d’abril del 1956. Oli sobre tela. 93 x 120 cm. Lousiana Museum of Modern Art, Humlebaek, Dinamarca . Donació: The New Carslberg Foundation, The Augustinus Foundation i The Louisiana Foundation


Hombre tumbado y mujer sentada

Pablo Picasso. Home ajagut i dona ajaguda. Canes, 18 d’abril del 1956. Litografia. Llapis litogràfic transferit sobre pedra, estampat sobre paper vitel·la Arches amb filigrana (prova Sabartés). 50 x 65,5 cm (làmina). Donació Jaume Sabartés, 1962. MPB 70.039. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

L’any 1946 el contacte amb el Mediterrani va obrir una nova dimensió a l’obra de Picasso, i van aflorar una sèrie de pintures en què proliferaven escenes pastorals: faunes, centaures, parelles bucòliques. Amb la utilització de diferents grafies i tècniques diverses —pintures, dibuixos, ceràmiques i escultures— l’artista crea un homenatge a «l’alegria de viure» i l’evocació d’un món pretèrit idíl·lic.

En aquesta línia, el 18 d’abril de 1956, Picasso es va centrar en la representació de la figura femenina ajaguda a la vora d’una figura masculina asseguda. En un sol dia, va realitzar tres pintures i dues litografies sobre aquest tema: els gravats formen part de la col·lecció del museu i s’exposen a la mateixa sala. Si bé a les primeres pintures, la dona ajaguda i l’home assegut es troben situats en una platja (Homme et femme sur la plage, The Leicester Galleries), en les dues litografies i l’oli mostrats, Picasso trasllada la composició al camp. Pel que fa a l’oli, hi pinta també el personatge masculí tocant l’aulos per tal d’assolir així una imatge més bucòlica i melancòlica.

La transferència de temes, motius, estils i iconografies d’una tècnica cap a l’altra és una constant a l’obra de Picasso. No és d’estranyar aleshores que, en aquests moments, la pintura i la litografia comparteixin protagonistes, escenaris i experimentacions estilístiques.

L’any 1956 Picasso continuava treballant la litografia amb intensitat. Tot i que els seus primers apropaments a aquesta tècnica començaren entre el 1919 i el 1930, no va ser fins acabada la Segona Guerra Mundial que va desenvolupar-la amb plenitud. El 1945 Picasso i l’impressor litogràfic Fernand Mourlot van forjar una estreta relació que es va allargar fins al 1969.


Le déjeneur sur l’herbe (d’après Manet)

Pablo Picasso. Le déjeneur sur l’herbe. Mougins, 30 de julio de 1961. Óleo sobre tela. 130 x 97 cm. Lousiana Museum of Modern Art, Humlebaek, Dinamarca. Donación: The Picasso Foundation y The Louisiana Foundation

Le déjeuner sur l'herbe, segons Manet. I

Pablo Picasso. Le déjeuner sur l’herbe, segons Manet. I. Mougins, 26 de gener del 1962 i 13 de març del 1962. Gravat amb gúbia, en sis colors, sobre planxa de linòleum, estampat sobre paper vitel·la Arches amb filigrana (prova Sabartés, V estat i definitiu). 53,1 x 64 cm (planxa); 61,7 x 75,1 cm (làmina). Donació Jaume Sabartés, 1964. MPB 70.315. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

Pequeño Déjeuner sur l'herbe, según Manet

Pablo Picasso. Petit Déjeuner sur l’herbe, segons Manet. Mougins, 22 d’abril del 1962. Gravat amb gúbia i navalla, en quatre colors, sobre planxa de linòleum, estampat sobre paper vitel·la Arches amb filigrana (prova Sabartés, III estat i definitiu). 34,9 x 27,1 cm (planxa); 62,5 x 44,1 cm (làmina). Donació Jaume Sabartés, 1964. MPB 70.305. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

Al llarg de la vida, Picasso s’interessa per les obres d’altres artistes del passat, tot i que és a la dècada de 1950 quan inicia les grans sèries de perífrasi de quadres determinats; les més importants que en resulten són les variacions de Femmes d’Alger dans leur appartement de Delacroix (1834), Las meninas de Velázquez (1656), Le Déjeneur sur l’herbe de Manet (1863) i El rapte de las sabines de Poussin (1635). Picasso no tenia la intenció de fer simples copies o transposicions literals de les composicions dels antics mestres, sinó que les utilitzava per a alliberar l’alè creador de la seva imaginació.

D’agost de 1959 a juny de 1962, Picasso va treballar en la sèrie sobre Le Déjeneur sur l’herbe de Manet i la va desenvolupar en tres tallers diferents: Vauvenargues, La Californie i Notre-Dame-de-Vie. Aquesta sèrie es compon de 27 pintures, més de 150 dibuixos, 6 gravats sobre linòleum, una punta seca, una litografia i 18 cartons per a escultura.

L’obra que presentem pertany al subgrup que es va dur a terme del 10 de juliol a principis d’agost de 1961. Picasso centra la mirada en un personatge anomenat le causeur (el conversador) i en dues dones, anul·lant així l’altre personatge masculí, alhora que canvia el format d’horitzontal a vertical i muta la paleta a una simfonia de verds.

A més d’aquesta obra, exposarem una selecció de gravats sobre Le déjeneur sur l’herbe que pertanyen a la nostra col·lecció. Aquests gravats són un clar exemple que il·lustra com el Picasso intèrpret es manifesta també en la seva obra gràfica i representen, alhora, un clar exponent de les transferències entre tècniques que hem esmentat abans. A la sèrie, a més de les pintures, dibuixos i cartrons per a l’escultura, trobem un conjunt de gravats desenvolupats en tres tècniques diferents: punta seca (gravat calcogràfic d’incisió directa), litografia (gravat pla) i linogravat (gravat en relleu).

En aquest diàleg constant entre la tradició i la modernitat, Picasso ofereix una profunda afinitat i un verdader respecte pel plein air invocat a la pintura de Manet, artista que admirava des de la joventut.

 

 

El jugador de cartes II

Pablo Picasso. El jugador de cartes II. Mougins, 30 de desembre del 1971. Oli sobre tela. 114 x 146 cm. Lousiana Museum of Modern Art, Humlebaek, Dinamarca. Donació: The New Carslberg Foundation

Aquesta obra, que l’any 1973 va participar a l’exposició del Palau dels Papes d’Avinyó, recull en una sola imatge tota la ideologia simbòlica de Picasso; l’home amb el barret és alhora el vell pintor, el matador i el mosqueter, i, al mateix temps, apareixen elements característics de les obres cubistes com ara la gerra, el got i les baralles de cartes.

Com totes les obres d’aquest període està executada amb vehemència, amb un estil gairebé taquigràfic, usant pintura espessa i fluïda, amb regalims, empastaments i deixant l’empremta visible del pinzell. La gosadia dels temes i la llibertat de factura contrasten amb la placidesa i l’equilibri mediterrani de les obres de la dècada anterior. La vitalitat i l’execució ràpida de les darreres obres delaten el sentit d’urgència de l’artista al final de la vida.

 

CANVIS A LES SALES DE LA COL·LECCIÓ PERMAMENT

A la Sala 1 podem tornar a veure el retrat La mare de l’artista, Barcelona, 1896, pastel sobre paper (MPB 110.016), així com un altre retrat de la mare realitzat en carnet de dibuix de l’etapa de la Corunya.


La madre del artista

Pablo Picasso. La mare de l’artista. Barcelona, 1896. Pastel sobre paper. 49,8 x 39 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.016. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

 

A la Sala 2 exposem dos olis titulats Retrat d’un desconegut (MPB110.051 i 110.061), realitzats a Barcelona el 1897 i que han estat restaurants fa poc.


Retrato de un desconocido

Pablo Picasso. Retrat d’un desconegut. Barcelona, març 1897. Oli sobre tela. 63,5 x 39 cm (irregular). Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.051. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

A la Sala 4 es retira Autoretrat amb perruca (MPB 110.053), atès un préstec temporal, i exposem una altra vegada Home a l’estil de El Greco (MPB 110.034).


Hombre al estilo de El Greco

Pablo Picasso. Home a l’estil de El Greco. Barcelona, c. 1899. Oli sobre tela. 34,5 x 31,2 cm (irregular). Donació Pablo. Picasso, 1970. MPB 110.034. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

 

La Sala 5 està dedicada al Menú de Quatre Gats, amb tots els seus dibuixos preparatoris.

A la Sala 6 tenim exposades de nou les obres El final del número (MPB 4.270) i La diseuse (MPB 4.276), realitzades a París el 1901.


El final del número El final del número

Pablo Picasso. El final del número. París, 1901. Pastel sobre tela. 73 x 47 cm. Aportació de l’Ajuntament de Barcelona, 1963. MPB 4.270. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia | Pablo Picasso. La diseuse. París, 1901. Carbonet i pastel sobre paper. 47 x 30 cm. Aportació de l’Ajuntament de Barcelona, 1963. MPB 4.276.Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

A la Sala 11 es mostra una selecció de gravats treballats entre 1925 i 1934, en què es pot observar com Picasso comparteix els models iconogràfics durant aquest període.

Les sales 15 i 16 es modifiquen a causa de la ubicació de les obres cedides pel Louisiana Museum. El piano (MPB 70.472) passa a la Sala 15.


Picasso 0020

Pablo Picasso. El piano. Canes, 17 d’octubre del 1957. Oli sobre tela. 130 x 96 cm. Donació Pablo Picasso, 1968. MPB 70.472. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

 

Malén Gual, conservadora de la col·lecció

Claustre Rafart, conservadora de gravat

 

4 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *