Blog del Museu Picasso de Barcelona

Picasso i els Reventós per carta

Dels artistes sovint n’ignorem aspectes privats o personals que difícilment són visibles a través de la seva obra. La correspondència ?quan es conserva? és una de les fonts documentals més riques per a poder accedir, en part, a aquesta cara oculta.

IMG_0969 IMG_0970

Coberta  i coberta posterio de la publicació Picasso i Reventós: Una correspondència entre amics

Amb motiu de l’exposició “Picasso i els Reventós”, el Museu Picasso va encarregar a l’especialista Marylin McCully un edició comentada de la relació epistolar entre Picasso i els seus amics Ramon i Jacint Reventós. El resultat és un llibre insòlit que ens parla més de la vida que de l’art: Picasso i Reventós: Una correspondència entre amics.

El volum recull la traducció i transcripció de les 27 cartes que es coneixen entre Picasso i aquests amics barcelonins de joventut (incloses les que el fill d’en Jacint va adreçar també a l’artista). Els originals procedeixen de la Fundació Picasso-Reventós, el Museu Picasso, el Musée national Picasso-Paris i una col·lecció particular. El motiu reproduït a la coberta és el sobre d’una de les cartes i que curiosament era on Picasso va acabar «arxivant» les missives dels seus amics Reventós.

Carta Reventós

Maqueta de les pàgines 94 i 95

Després de dos breus assaigs introductoris, un de la mateixa editora i un de Malén Gual sobre la família Reventós, es pot llegir de forma seriada la traducció de la correspondència. Com a il·lustracions, l’editora va decidir reproduir només les cartes de Picasso i una petita mostra de les dels Reventós. Al final del llibre, però, el lector té accés al text original de cada carta (en català o castellà) i a un encapçalament descriptiu en el qual es fan constar aclariments sobre les datacions o detalls sobre els papers o els sobres emprats, les adreces o els mata-segells.

En aquesta darrera secció podem accedir directament a l’estil sarcàstic de Carles Casagemas (coautor de les primeres cartes enviades des de París) i les seves riques descripcions de la vida bohèmia que menaven a la capital francesa, o constatar també la poca habilitat de Picasso a l’hora d’escriure, mancança que compensava amb escreix amb els dibuixos que va incloure en algunes d’aquestes primeres missives.

A mesura que la cronologia de la correspondència avança, el lector pot trobar des del lament picassià per la duresa del seu procés de treball, la preocupació de Ramon Reventós per mirar d’assegurar-se alguna forma de subsistència a París o la descripció que Jacint Reventós fa de la seva professió de metge. Però, per sobre de tot, el que traspuen les cartes és la perdurabilitat d’uns vincles afectius nascuts a la Barcelona del tombant de segle.

Redacció del museu

Enllaços relacionats
Publicació Picasso i Reventós: Una correspondència entre amics
Inaugurem l’exposició “Picasso i els Reventós”
Web de l’exposició “Picassoi els Reventós”
Habitants del museu: Ramon Reventós, l’amic escriptor de Picasso

 

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *