Blog del Museu Picasso de Barcelona

Dibuixos de Picasso. Retrats de Quatre Gats

La taverna-cerveseria Quatre Gats es va fundar al juny de 1897, a la planta baixa de la Casa Martí, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch; els impulsors van ser Miquel Utrillo, amb el suport de Ramon Casas i Santiago Rusiñol i la col·laboració econòmica de Manuel Girona. Al capdavant de l’establiment es va posar Pere Romeu. Als Quatre Gats se servia menjar i beguda, com en qualsevol taverna, però també s’organitzaven concerts, sessions d’ombres xineses i titelles, vetllades literàries, exposicions i es va convertir principalment en un lloc de tertúlia per a artistes i intel·lectuals de diverses generacions.

MPB_070.802

Pablo Picasso. Joan Vidal i Ventosa. Barcelona, 1899-1900. Carbonet, llapis negre i aiguada sobre paper. 47,8 x 28 cm (irregular). Adquisició, 1967. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 70.802

Picasso va començar a freqüentar la taverna al retorn de la seva estada a Horta de Sant Joan, el 1899. Va ser llavors quan Picasso va conèixer i es va anar integrat paulatinament en els cercles de Quatre Gats, de la mà dels seus amics Carles Casagemas, Josep Cardona, Manuel Pallarés, Ramon Reventós, Ángel i Mateo Fernández de Soto i Jaume Sabartés. A poc a poc va anar coneixent els artistes i escriptors de la generació anterior i va participar de les activitats que s’organitzaven a la taverna.

Ramon Casas era el pintor més admirat del moment, alhora que el model a seguir per a gran nombre de joves artistes. A l’octubre de 1899 va exposar a la Sala Parés uns quants olis i una col·lecció de retrats al carbó de personatges de la vida cultural i política de Catalunya. Picasso i el seu grup van visitar l’exposició, i, segons explica Sabartés, els amics el van animar perquè fes una altra: “Fa temps que la sala d’espectacles de Quatre Gats no serveix per a res. Si Cases acapara els homes conspicus, Picasso pot dibuixar el que sobra: a nosaltres, per exemple […] Però el que volem, més que tot, és posar a Picasso enfront del “ídol barceloní” i que s’enrabiï la gent: la gent i Casas, si ve al cas””. (Jaume Sabartés, Picasso. Retratos y recuerdos, Madrid, Afrodisio Aguado, 1953)

MPB 70.228 Retrat de Jaume Sabartés, assegut MPB_110.855

Pablo Picasso. Retrat de Jaume Sabartés, assegut. Barcelona, 1900. Carbonet i pintura a l’essència sobre paper verjurat. 48,5 x 32,4 cm. Donació Jaume Sabartés, 1962. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 70.228 | Pablo Picasso. Eveli Torent i Marsans. 1899-1900. Carbonet sobre paper verjurat. 47,5 x 31,4 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 110.855

Al febrer de 1900, Picasso va omplir la sala gran de Quatre Gats amb la seva galeria de retrats ? al voltant de cent ? i va incloure algun oli, entre ells Últims moments, que després enviaria a l’Exposició Universal de París. Els retrats eren dibuixos al carbonet, acolorits en algunes ocasions a llapis i a l’aquarel·la, penjats directament a les parets, uns sobre d’altres, sense marc ni catàleg. Per això, és difícil identificar tots els personatges; no obstant això, gràcies a les anotacions del mateix artista, les comparacions amb fotografies i altres retrats d’època i les paraules de Sabartés, sabem que Picasso va retratar al seu cercle d’amics, als artistes novells, als aprenents d’escriptor, als que serien, però encara no eren coneguts: els amics abans esmentats i també Daniel Masgoumeri, Ricard Opisso, Josep Rocarol, Joan Vidal Ventosa, Ramon Reventós, Eveli Torent, Josep Maria Folch i Torres, entre d’altres.

L’exposició va servir per col·locar a Picasso en el panorama artístic de la ciutat i perquè s’integrés plenament en l’ambient de Quatre Gats, fins al punt que Pere Romeu li va encarregar el dibuix per al menú de l’establiment ? Picasso va fer el dibuix de la portada i en la part posterior es va reproduir un retrat de Pere Romeu realitzat per Casas.

MPB_110.260MPB_110.433
MPB_110.434MPB_110.435
Pablo Picasso. Miquel Utrillo. Barcelona, 1899-1900. Tinta sèpia a ploma i aiguada sobre paper. 9,2 x 7,8 cm (irregular). Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 110.260 | Pablo Picasso. Santiago Rusiñol. Barcelona, 1899-1900. Tinta a ploma i aquarel·la sobre paper. 10,3 x 9,2 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 110.433 | Pablo Picasso. Hermenegild Anglada i Camarasa. Barcelona, 1899-1900. Tinta sèpia a ploma i aiguada sobre paper. 9,6 x 10,7 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 110.434 | Pablo Picasso. Josep Rocarol i Faura. Barcelona, 1899-1900. Tinta a ploma i a pinzell i aquarel·la sobre paper. 9 x 7,9 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 110.435

Així mateix, va prosseguir la seva activitat retratista, amb una nova sèrie de dibuixos, amb protagonistes diferents als anteriors, i en un nou format. Els retratats eren ja personatges coneguts, els veritables representants de la vida artística i cultural catalana: Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Hermen Anglada-Camarasa, Ramon Pichot, Joaquín Mir, Pujolà Vallès, Pompeu Gener i Pere Romeu, així com els seus amics Casagemas, Rocarol i el seu autoretrat. Aquests, a la ploma i a l’aquarel·la, eren molt més caricaturescos que els presentats a l’exposició. La seva reduïda grandària, i el fons fosc que els envolta fan pensar que van ser realitzats amb la intenció de publicar-los a les revistes artístiques o humorístiques.

Tot i ser molt diferents de format i estil, el conjunt de retrats dels personatges de Quatre Gats revelen la facilitat de Picasso per captar l’essència i els trets característics dels personatges, i la seva capacitat d’observació i síntesi. No obstant això la comparació de les dues sèries demostra la ràpida evolució de l’artista i la facultat de superació d’estil dels seus predecessors i la voluntat de forjar un llenguatge propi.

Fins al setembre podeu veure alguns dels retrats abans mencionats a la sala 5 de la col·lecció del museu.

Malén Gual
Conservadora de la col·lecció

Enllaços relacionats
Els habitants del Museu Picasso

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *