Blog del Museu Picasso de Barcelona

La Femme visible de Salvador Dalí al Club de Lectura

Per a la sessió d’aquest mes d’abril del Club de Lectura, ens hem arriscat amb un llibre meravellós, però exigent: La Femme visible, de Salvador Dalí, en la magnífica edició de Vicent Santamaria de Mingo. Exigent, diem, perquè La Femme visible recull la sèrie de textos programàtics que Dalí publica el 1930 i que suposen la seva carta de presentació davant dels surrealistes de París.

La Femme visible

Tal com ens explica en Vicent a la sessió, el llibre de Dalí és un llibre escrit des del surrealisme per a surrealistes, cosa que explica l’esforç suplementari d’apropament que el text demana i que el cos de notes i de textos que acompanyen el volum de Dalí acompleixen de manera exemplar.

El llibre de Dalí és una petita joia, per diverses raons: és una porta d’entrada privilegiada a l’obra de Dalí i a la confecció teòrica del seu mètode ‘paranoico-crític’. Suposa una contrafigura al personatge de Dalí (sobretot, al tardà) en la mesura que ens permet descobrir-lo com un teòric d’alta volada, al nivell d’un Breton o d’un Éluard, capaç de citar amb una competència admirable la teoria de la relativitat d’Einstein, el bergsonisme (de qui s’allunya definitivament en aquests textos) i la psicoanàlisi freudiana. És, alhora, un gest deliberat i interessantíssim de presa de posició, com hem dit, davant dels surrealistes de París i un dels primers actes d‘autodefinició madura de Dalí. Finalment, és un llibre-objecte interessantíssim, que juga amb diversos elements materials del llibre per tal de desplegar el que proposa teòricament i poètica. Que l’edició s’hagi proposat de recuperar els trets principals d’aquest disseny (la coberta vermella, el joc de reflexos que proposa amb la fotografia de Gala que obre el text, etc.) és un altre dels encerts indiscutibles de l’edició. La traducció esplèndida que en fa Enric Cassasses n’és una altra.

La conversa amb en Vicent Santamaria ens ajuda a repassar la història de la publicació de totes dues edicions i a perfilar una mica més un personatge riquíssim, polièdric, capaç de suscitar angúnies i fascinacions intenses. Es diria que l’obra de Dalí sobreviu al temps, però ens adonem de seguida que sí, però que no n’hi ha prou. Calen reedicions. Cal fer-la circular. Cal posar-la a les mans dels que vulguin llegir-la i pensar-la. Potser aquest sigui l’encert definitiu de l’edició: la de la possibilitat.

A la propera i última sessió de la temporada, que tindrà lloc el dijous 14 de maig,  parlarem de L’estiu de l’amor de Toni Orensanz amb el propi autor.

Borja Bagunyà

Enllaços relacionats
Club de Lectura del Museu Picasso

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *