Blog del Museu Picasso de Barcelona

Barcelona Museo Secreto, de Ignacio Vidal-Folch al Club de Lectura

Un dels interessos del Club de Lectura ha estat, des de bon inici, la ciutat de Barcelona, no només perquè és una de les ciutats picassianes per excel·lència sinó perquè gran part de l’art del segle XX s’ha plantejat a partir de, o com una reflexió al voltant de l’experiència urbana. La ciutat, però, no es deixa pensar fàcilment: demana formes noves, traços nous, paraules noves i noves maneres de combinar aquestes paraules. Barcelona Museu Secreto, de Vidal-Folch, proposa una solució audaç a la dificultat de parlar d’una ciutat que, per definició, és inabastable.

Barcelona Museo Secreto

El llibre consta de més d’un centenar de textos relativament breus, que Vida-Folch va anar publicant als diaris, i que dibuixen una mena de mapa mental de l’autor. Al club ens ho explica com una solució a la falta d’aventura efectiva en la mena de vida relativament acomodada de la classe mitjana barcelonina: precisament perquè no en viurem gaire, d’aquesta mena d’aventura, potser sigui més interessant explorar la nostra vida mental. Els meandres d’aquesta vida mental són el que alimenta el llibre i el que descobreix una Barcelona secreta darrere de la Barcelona aparent.

Mussol

Ulls del mussol de la Diagonal amb Passeig Sant Joan

Així, Vidal-Folch troba la illa dels morts al monument a Jacint Verdaguer, escenes hipotèticament descartades de David Lynch als halls dels edificis dels setanta i el destí d’El gran Gatsby als ulls del mussol de la Diagonal amb Passeig Sant Joan. El llibre de Vidal-Folch és un llibre auràtic. Walter Benjamin definia l’aura com la manifestació d’una distància, per propera que pugui ser la cosa que la manifesta. Les petites aventures mentals de Vidal-Folch treballen per a manifestar aquesta distància en la proximitat més quotidiana, per a desautomatitzar la ciutat, és a dir, per a tornar estrany el que, a còpia d’ús, i pel costum, hem tornat familiar, hem deixat de veure. El llibre, doncs, ens retorna la visió de la ciutat d’una manera que, com vam insistir una i altra vegada a la sessió, té alguna cosa d’irreversible: ja no la veurem de la mateixa manera. Potser aquesta sigui l’aventura definitiva que ens proposa la lectura de Barcelona Museo Secreto i que es projecta com a obra oberta, inacabada. No hi ha ningú que no es plantegi d’afegir algun racó, algun objecte, algun passatge al magnífic gabinet de curiositat de Vidal-Folch. Després d’hora i mitja de discussió, Barcelona s’imposa victoriosa, inesgotable.

Borja Bagunyà

Enllaços relacionats
Club de Lectura del Museu Picasso

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *