Blog del Museu Picasso de Barcelona

Parlant de Pablo. 1. Max Jacob, amb Jaume Capdevila ‘KAP’ al Club de Lectura

Per a la sessió de febrer del Club de Lectura hem comptat amb la presència de luxe de Jaume Capdevila, ‘KAP’, amb qui hem parlat d’una petita meravella, interessant per a totes les menes d’interessats en Picasso, en la seva primera època a París i en la seva relació amb Fernande Olivier. Les memòries d’aquesta dona, que vam llegir al club en una de les edicions anteriors, són precisament la inspiració del projecte de Birmant i Oubrerie.

Pablo Picasso_portada

Coberta de la novel·la gràfica Pablo Picasso 1. Max Jacob de Julie Birman i Clément Oubrerie

El projecte dels dos francesos és una delícia: la recreació en una novel·la gràfica (una ‘historieta’, que deia en Jaume Capdevila) en quatre volums, dels primers anys de Picasso a París, és a dir, com observa de seguida en Jaume, l’arc biogràfic que va de ‘Pablo’ a ‘Picasso’. Cadascun dels volums pivota al voltant d’una figura rellevant en la vida del pintor: Max Jacob, Apollinaire, Matisse i, finalment, Picasso, figura del desdoblament que pateix el pintor quan, per dir-ho d’alguna manera, entra en la Història.

Pablo Picasso

 Cobertes dels diferents volums de la sèrie de novel·les gràfiques

La mirada d’en KAP resulta, avui, indispensable: ens ajuda a detectar detalls al fons d’una vinyeta, a entendre la mena de decisions a què s’enfronta un il·lustrador, a buscar informacions traduïdes en traç o en caricatura que poblen els fons de les imatges. En la quantitat de capes de signes que hi ha a cada pàgina de Birmant i Oubrerie s’obren camins de lectura que la novel·la ofereix als seus lectors sense imposar-ne cap d’únic, traducció especialment precisa del que devia ser el París del moment, cruel i salvatge, com diu la Fernande narradora, que sobrevola literalment la història de Picasso. Ens entretenim a pensar en el joc entre la ‘mirada del cíclop’ (de l’interessat, del fanàtic, del mediocre, que només veu el món amb un ull, com és la representació del pintor fallit i antic amant d’Olivier, Laurent Debienne) i la dels dos ullassos de Picasso, que veuen Fernande, potser una de les dones més mirades i, alhora, menys percebudes.

Pablo Picasso_2

Il·lustració de la novel·la gràfica Pablo Picasso 1. Max Jacob de Julie Birman i Cément Oubrerie

Explicar Picasso des del llenguatge visual, a més, resulta un luxe i un repte. Repte, perquè, a aquestes altures, i després de la conversió de ‘Pablo’ a ‘Picasso’, sembla difícil que algú hi arribi amb la mirada neta, és a dir, sense haver vist alguna obra de Picasso, o sense tenir una mínima sensació o textura del que devia ser la bohèmia cabaretera i circense de principis de segle. Luxe, perquè comptar amb tots aquests llenguatges, amb els blaus de l’Època Blava o els sèpies de la Rosa és un punt de partida privilegiat per a un desplegament de jocs referencials subtil i evocatiu, autoconscient i respectuós. Li ho preguntem a en Jaume i ens ho confirma: una delícia.

Borja Bagunyà
@BorjaBagunya

Enllaços relacionats
Club de Lectura del Museu Picasso
Tots els articles del Club de Lectura
Torna el Club de Lectura amb Fernande Olivier com a protagonista

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *