Blog del Museu Picasso de Barcelona

Mirar sense ser vist: restauració d’una gelosia de fusta de la façana del Museu Picasso

El carrer Montcada concentra una singular representació d’arquitectura de la Barcelona de la Baixa Edat Mitjana. Les denominades “cases grans” que el configuren són avui dia una conjunció i superposició d’estils que, malgrat les transformacions, no han perdut l’esperit original.

Gelosia_abans restauració Gelosia_restaurada

Detall de la gelosia abans i el després de la restauració

Recentment el museu ha realitzat la restauració d’un element singular conservat a la façana d’un dels palaus que ocupa, l’antiga Casa Mauri (s. XVIII); una “xafardera” o gelosia de fusta que segons documentació consultada , seria la única d’aquest tipus que es conserva a la ciutat.

La gelosia és un tipus d’element arquitectònic propi de les cultures orientals i molt present en l’art hispanomusulmà. Pot estar elaborada amb materials diversos com la fusta o el guix, i aporta privacitat, filtra la llum del sol i permet passar l’aire.

Gelosia_abans façanaGelosia_detall trama

Gelosia a la façana abans de la restauració | Detall de la gelosia

A la costa catalana i particularment al Maresme es conserven alguns exemplars profusament ornamentats en edificis residencials del segle XVIII, que per la seva forma arrodonida reben el nom de “gelosies bombades”. A Barcelona s’han perdut; la modernització de la ciutat amb les transformacions radicals com l’obertura de la Via Laietana i la remodelació de la plaça Nova van suposar la pèrdua de molts elements arquitectònics d’aquest tipus, dels quals només en queden testimonis gràfics en làmines i gravats de l’època.

La gelosia de la façana del nostre museu és, per tant, una peça singular. Com les del Maresme, no és plana, i té forma arrodonida en la zona inferior. Està feta de fusta de pi i es recolza sobre l’ampit de pedra d’una finestra a l’alçada del primer pis. Si alcem la vista, destaca com a únic element ornamental que aporta volum i ritme a la façana. Tenint en compte l’estretor del carrer hem de pensar que donava intimitat a la finestra i permetia observar sense ser observat.

Gelosia_despenjarGelosia_finestraGelosia_taller

Despenjant la gelosia | Finestra que cobreix la gelosia | Gelosia al taller de restauració

D’una fotografia publicada al  llibre de Carreras Candi es desprèn que en algun moment posterior a 1915, la gelosia fou transformada considerablement. Bona part de cadascun dels dos laterals van ser substituïts per fustes massisses, perdent-se l’antic engraellat que seguia el model de la part frontal de la gelosia.

La principal problemàtica de la peça deriva del fet de ser un element exterior i, per tant, exposat a les inclemències ambientals, sobretot a la pols i la humitat. La fusta havia patit un atac d’insectes xilòfags, els elements metàl·lics estaven molt oxidats i a més de les modificacions senyalades, presentava pèrdues estructurals que feien perillar la seva integritat.

Gelosia_detall abansGelosia_detall després

El mateix detall, abans i després de la intervenció. S’ha reintegrat la fusta que hi faltava. Aplicació de capa de protecció a la fusta, a base d’èster d’oli de llinosa cuit i resina natural, amb l’objectiu de protegir la fusta i garantir-ne millor la seva conservació

Valorades aquestes patologies i per tal de poder realitzar una intervenció exhaustiva, es va decidir retirar la peça de la façana i traslladar-la al taller.

Les principals fases de la nostra intervenció han estat:

  • Tractament de desinfecció de la fusta i tractament contra insectes xilòfags
  • Neteja per a eliminar la pols adherida i les restes incrustades
  • Consolidació estructural reemplaçant les parts de suport perdudes i reforçant les originals
  • Protecció de tots els elements metàl·lics oxidats amb àcid tànnic

Finalitzades aquestes fases es va tornar a instal·lar la gelosia a la façana amb una nova tècnica de major reversibilitat que facilita la seva conservació i manipulació futures. Per millorar la protecció de les inclemències del temps, sobretot les filtracions d’aigua de pluja, s’ha substituït  la  teuladeta  per una coberta en xapa de zinc ancorada a la junta del mur.

Gelosia_teuladeta

Detall de la teuladeta, aquest cop amb xapa de zinc, que millora la protecció de l’aigua respecte l’anterior, la qual deixava una part del sostre de la gelosia desprotegida. La xapa de zinc, a més d’anar cargolada a la part superior de la gelosia, també s’ha ajustat al mur amb silicona per tal d’evitar les filtracions d’aigua.

La intervenció ha estat realitzada per Marta Vilà, conservadora-restauradora externa assistida per Sonia Berrocal durant els processos de desmuntatge i instal·lació de la peça a la façana.

Gelosia_penjarGelosia_final

Instal·lació de la gelosia un cop restaurada

A més de guardar una col·lecció excepcional de Picasso, els edificis del  museu són un patrimoni extraordinari de la ciutat. La conservació i restauració d’aquest conjunt arquitectònic és una de les prioritats del museu. Aquest tipus d’actuacions permeten conservar, documentar, posar en valor  i contribuir a un major coneixement del nostre patrimoni.

Reyes Jiménez
Cap de restauració i conservació preventiva

Referències

“Geografia General de la Ciutat de Barcelona”. Candi Carreras, F. Barcelona: Martí [s. d.].pàg. 794
“Guia d’arquitectura de Barcelona”. Col·legi d’Arquitectes de Barcelona. Barcelona, 1973. Fitxa B 42

Enllaços relacionats
Àlbum de fotos sobre la restauració
Visita virtual als patis del museu
El creixement dels palaus del Museu Picasso, Barcelona

3 Comentaris
  • Gloria
    desembre 18, 2015

    Un trabajo maravilloso digno de una gran profesional.

  • Enric
    desembre 18, 2015

    Me ha encantado muy recomendable.

  • Ramón
    maig 9, 2018

    Qué buen trabajo! Felicidades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *