Blog del Museu Picasso de Barcelona

El futur dels museus: informe TrendsWatch 2015

El Center for the Future of Museums (CFM) de l’American Alliance of Museums (AAM) ha publicat aquest trimestre el seu informe anual TrendsWatch, el quart que publica. L’organisme sense ànim de lucre té com a objectius explorar els desafiaments culturals, polítics i econòmics als quals s’enfronta la societat i els museus que la serveixen, i ajudar a dissenyar estratègies per construir un futur millor.

2015trendswatchcover

En aquest informe analitzen i presenten de forma resumida les tendències que valoren com a més rellevants a tenir en compte pels museus (sobretot americans, tot i que l’informe té un abast global). Cada tema està tractat en quatre apartats: una anàlisi de com la tendència en qüestió s’està desenvolupant en el món;  una recerca sobre quina repercussió està tenint per la societat i els museus; exemples de com alguns museus estan responent a aquesta tendència; i suggeriments de com els museus poden respondre i incorporar-les en la seva presa de decisions, a més de enllaços a informació addicional sobre cada tema.

Els temes que han destacat enguany són:

Cultura “oberta” (open)
“La cultura oberta, amb totes les seves permutacions –open source, open software, transparència governamental- demana un canvi fonamental de l’assumpció que la informació hauria d’estar estretament controlada, a la presumpció que els continguts haurien de ser accessibles per a tothom (a menys que hi hagi una raó de pes per mantenir-los fora de domini públic).”

“[…] un cop les dades estan “allà fora”, la gent troba tot tipus de maneres de connectar-les, analitzar-les i usar-les per múltiples objectius”.

“Els museus ja posen les seves col·leccions a l’abast del públic, tant des d’un aspecte legal com ètic. Haurien d’aplicar els mateixos principis a la informació? Si és així, construir infraestructures per presentar-la al públic hauria de ser tan fonamental com construir sales d’exposició i espais de reserva d’obra”

Tot és ètic
“[…] a l’Era d’Internet, podem seguir i revisar tot el cicle vital d’un producte o servei, i es crea a més l’expectativa de que ho hauríem de fer.  Això, a la vegada, ens porta a una demanda més alta de transparència i responsabilitat en el comportament, l’obtenció i la producció.”

Shopping+Ethically-+An+Infographic+via+The+Note+Passer

“[…] una majoria (del públic) percep que les empreses podrien fer més per adreçar la manca de recursos, e canvi climàtic i les diferències salarials. […] I l’ètica es converteix en un tema personal quan el públic sent que una companyia ha violat un comportament ètic en referència a les seves dades personals.”

“Els museus s’haurien de plantejar els seus compromisos i declaracions ètics per adreçar els nous temes que sorgeixen. La preocupació que tradicionalment s’ha sentit per aspectes com el conflicte d’interessos i la recerca sobre els orígens de les col·leccions s’hauria de traslladar també a àmbits com voluntariat i pràctiques, protecció de dades i la provinença ètica de les obres que es mostren al museu.”

Personalització de l’oferta
“[…] la tecnologia fa que sigui relativament simple personalitzar bens i serveis per a cada usuari individual, o usar “personalització massiva” per crea la il·lusió d’atenció individual. Aquesta tendència s’està jugant en tres camps: la creació de bens personalitzats, la creació de continguts a mida i la creació d’experiències personalitzades.”

“Mentre que la tecnologia alimenta el nostre sentiment d’alienació, també ens proporciona les eines per lluitar contra ser tractats com a peces intercanviables de la maquinària digital.”

“Els museus poden plantejar-se reestructurar els seus programes d’Amics dels museus per crear relacions que responen a les preferències individuals […]. També poden considerar com costumitzar la seva oferta […]. Els museus també poden “fer-ho fàcil”: usar les interaccions anteriors d’un visitant amb el museu per suggerir esdeveniments o productes similars […].”

Canvi climàtic i amenaces medi ambientals
“Per salvaguardar els recursos artístics, històrics i científics que tenen dipositats, els museus s’han d’adaptar a un món on el canvi climàtic –i l’aigua- són la nova norma.”

“[…] avui en dia sabem que grans àrees de terreny del litoral s’inundaran en els segles que venen. […] (Als Estats Units) un 34’6% (és a dir, 12.236 de 35.364) de museus i entitats relacionades del país estan a menys de 100 km de la costa.”

“(Els museus) han de realitzar projeccions de risc pel seu emplaçament actual i fer de la resistència un factor clau en la renovació i construcció d’equipaments. […] Han d’escollir emplaçaments tenint en compte projeccions medi ambientals. […]. individualment o en col·laboració amb altres museus, poden crear zones d’emmagatzematge fora de la seva seu, en zones de baix risc.“

Tecnologia “portable”: roba i complements intel·ligents
“… funcions que actualment estan en els nostres ordinadors, mòbils i tablets estan migrant cap al nostre cos i la nostra roba.”

“El primer obstacle que la tecnologia “portable” ha de superar és justificar la seva existència fent alguna cosa que el teu smartphone no pot fer, o fent-ho millor.”

“A més de recollir informació sobre el teu cos i entorn, portables ben dissenyats poden ser una manera menys intrusiva de monitoritzar diverses fonts de dades com e-mail, comunicacions, etc.”

“La tecnologia portable és una extensió lògica de les tendències “portat el teu propi aparell”. Els museus ja estan aprofitant-se del fet que la majoria dels seus usuaris els visiten amb els seus propis aparells (principalment, telèfons intel·ligents) que poden proporcionar continguts interpretatius.”

”(Els museus) han de monitoritzar les tecnologies portables usades pels seus usuaris, i estar preparats per integrar-les en els seus sistemes d’informació i continguts BYOD (Bring Your Own Device, és a dir, “porta’t el teu aparell”). Es recomana donar suport a l’ús de portables (…) i explorar, amb el permís dels usuaris, com les dades que proporcionen poden ser integrades per esbrinar quina és l’experiència física i psíquica dels visitants del museu.”

Cultura “slow”
“En les últimes dècades, ens hem fet més conscients de que mentre que “ràpid” pot sembla més eficient, a la fi i a la cap pot ser molt menys efectiu.”

Desaccelerar requereix un esforç conscient perquè durant els últims cent anys d’avenços tecnològics destinats a fer les coses més de pressa, els nostres rellotges interns han estat ‘reprogramats’.”

“Un estudi del 2012 fet per Pew Research indica que el 87% dels mestres (dels EUA) tenen la sensació que la tecnologia està creant ‘una generació que es distreu fàcilment i amb un lapse d’atenció curt’. Al mateix temps, s’està començant a documentar que la ‘lentitud’ té beneficis per la salut – com per exemple, augmenta el benestar i redueix l’estrés en els infants.”

“A mida que el món es divideix entre el ‘carril ràpid’ i el ‘carril lent’, els museus hauran de trobar solucions espacials i temporals per acomodar els diferents ritmes dels seus visitants.”

“(Per promoure experiències ‘slow’, els museus poden) participar a Slow Art Day – un dia a la primavera, aquest any l’11 d’abril- on s’anima als públics a visitar els museus locals i gaudir i reflexionar durant 10 minuts de 5 obres seleccionades, i parlar-ne a l’hora de dinar.”

Anna Guarro
Responsable de Serveis Educatius i Activitats

Enllaços relacionats
TrendsWatch 2015

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *