Blog del Museu Picasso de Barcelona

L’època blava de Picasso: més del que es veu a simple vista

El passat divendres 30 de gener vam celebrar el seminari “L’època blava: noves lectures a través de l’estudi tècnic” al Museu Picasso, que va estar ple de noves informacions que plantegen reptes tant a restauradors com a historiadors de l’art.

L’objectiu d’aquesta proposta va ser donar a conèixer  i posar en comú els últims estudis tècnics que s’han realitzat a obres emblemàtiques de l’època blava, un  període fonamental de l’artista estretament  lligat a la ciutat de Barcelona. Les aplicacions de noves tecnologies han permès “veure” les obres subjacents i obtenir molta informació sobre el procés pictòric de l’artista.

Seminari_03

Foto de famíla del director Bernardo Laniado-Romero amb les ponents Patricia Favero, Allison P. Langley ,Ann Hoenigswald, Julie Barten, i Reyes Jiménez de Garnica. Fotograifa: Dani Rovira

Va ser una jornada intensa, on l’art, la ciència i la tecnologia van anar de la mà i on les tradicionals barreres entre les disciplines curatorial i les de conservació es van difuminar, proporcionant-nos una gran riquesa de nous coneixements.

Vídeo seminari restauració

Vídeo complet del seminari

“1900-1904. Evocacions reiterades i procés vital. Metamorfosi d’un artista format en la tradició” – Reyes Jiménez de Garnica, Cap de Restauració i Conservació Preventiva, Museu Picasso, Barcelona


Estudi Terrats de BarcelonaRadiografia Terrats de Barcelona

Pablo Picasso. Terrats de Barcelona. Barcelona 1903. Oli sobre tela. 71 x 111 cm. Cessió del Ministeri de Cultura, 1901. MPB 112. 943. Museu Picasso, Barcelona / Gasull | Imatge radiogràfica de Terrats de Barcelona on apareix una pintura subjacent vinculada a La Vida

Reyes Jiménez de Garnica va iniciar la seva presentació fent una referència a la tradició academicista en la que Pablo Picasso s’havia format i que ben aviat va transgredir, no només durant la seva maduració artística, si no ja de ben jove, com es pot observar en el característic fet d’aprofitar el cromatisme i la materialitat del suport com a elements formals en les seves obres. Després de presentar alguns exemples, se centrà en l’obra de la col·lecció permanent del museu Terrats de Barcelona, objecte d’un estudi recent dirigit per ella que es va presentar a l’exposició  “Viatge a través del blau: La Vida” i que fou l’origen del seminari. La troballa d’una obra oculta sota Terrats de Barcelona, vinculada a La Vida, feia palès un treball de l’artista explorant una mateixa temàtica tot i que treballant-la en una gama cromàtica molt més àmplia que la fins ara assumida com a pròpia de l’època blava. La tesis que va presentar a l’exposició de La Vida sobre l’evidencia que la paleta cromàtica característica de 1901 continuava apareixent en coexistència amb  obres de l’època blava,  va ser recolzada  al llarg de la jornada, com en cas de l’Art Institute de Chicago que van tornar a fer una revisió de la seva obra El vell guitarrista confirmant la presencia de cromatisme en les capes intermèdies.

Tragèdia, de Picasso: Metamorfosi de l’obra en un context més ampli” – Ann Hoenigswald, Conservadora Sènior de Pintura, The National Gallery of Art, Washington

Seminari_TragediaSeminari_Tragedia_sota

Pablo Picasso, Tragèdia, 1903, oli sore fusta, National Gallery of Art, Washington, Chester Dale Collection © 2012 Estate of Pablo Picasso/Artists Rights Society (ARS), New York | Radiografia amb raig X de Tragèdia

A partir de les troballes diverses obres anteriors sota Tragèdia, es pot especular sobre el procés creatiu de Picasso, enriquint les lectures entorn el seu treball. Mentre que tradicionalment s’ha interpretat el reaprofitament d’obres pintades anteriorment com un signe romàntic de les dificultats econòmiques que l’artista passà en els seus anys de vida bohèmia, Ann Hoenigswald va exposar que la pintura de Picasso funcionava sota la mateixa lògica creativa de l’objecte trobat que l’artista aplicà durant tota la seva trajectòria creativa, de manera més òbvia, a les escultures, collage i fins i tot en les seves exploracions en el camp de la fotografia. Les particularitats del suport van aportar a Picasso incentius a la creació, incorporant els vestigis d’usos i creacions anteriors (pròpies o d’altres) com a inspiració i part de la nova composició formal, sovint com una expressió del peculiar humor picassià.

“La planxadora al descobert: recerca i tractament” – Julie Barten, Conservadora Sènior, Collections and Exhibitions, Solomon R. Guggenheim Museum, New York

Seminari_La planxadoraSeminari_La planxadora_sota

Pablo Picasso. La planxadora (La repasseuse). Bateau-Lavoir, Paris, primavera 1904. Oli sobre tela, 116.2 x 73 cm. Solomon R. Guggenheim Museum, New York, Thannhauser Collection, Gift, Justin K. Thannhauser  © 2012 Estate of Pablo Picasso/Artists Rights Society (ARS), New York Photo: Kristopher McKay © The Solomon R. Guggenheim Foundation, New York | Imatge infraroja composta del retrat masculí subjacent feta per John K. Delaney, National Gallery of Art, Washington

Aquesta obra icònica de finals de l’època blava havia patit un atac als anys 50 que va ser curosament restaurat, però que amb el temps necessitava ser revisat, i això va donar peu a una anàlisi científico-tècnica en profunditat de l’obra que va permetre eliminar residus de cola que s’havien enfosquit i que canviaven subtilment la paleta usada per l’artista. La neteja general i el treball de recerca sobre els pigments usats han donat noves informacions sobre l’obra i fins i tot plantegen la necessitat de datar-la significativament més tard del que es considera actualment, en un període on la creativitat de l’artista canvià gairebé mes a mes i aquestes diferències en el temps ens fan revisar el pas cap a l’època rosa. L’examen de l’obra subjacent a La planxadora presenta un retrat d’un home que podria ser el pintor Ramon Canals, pintat amb una paleta de colors ben diferent a la pintura definitiva. La tècnica d’aplicació del colors a base de capes fluides connecta tècnicament amb una obra de la nostra col·lecció Retrat de Benedetta Bianco ( Sra. Canals).

“Le Tub (L’habitació blava) de Pablo Picasso: estudi tècnic d’una obra dels inicis de l’època blava” – Patricia Favero, Conservadora,  The Phillips Collection, Washington DC

Seminari_Habitació blavaSeminari_Habitació blava_sota

Pablo Picasso, L’habitació blava, 1901. Oli sobre tela, 19 7/8 x 24 1/4 in. Acquired 1927. The Phillips Collection, Washington, DC. © Estate of Pablo Picasso / Artists Rights Society (ARS), New York | Imatge infraroja de L’habitació blava de Pablo Picasso (1901) The Phillips Collection, copyright 2008

Com en els estudis de les altres obres que es van presentar al seminari, aquesta pintura, que pot ser considerada com una obra de transició cap a l’època blava, està executada a sobre d’una obra anterior, que en aquest cas és també un retrat d’un home pintat poc abans (uns 3 o 4 mesos) de l’obra final. El retrat va ser aprofitat per la composició de diversos elements de l’habitació, i es pot observar com la textura d’alguns fragments no es correspon a la imatge superior si no a elements d’aquest retrat. Mentre que la pintura subjacent està executada amb contorns ben delineats, colors primaris i textures gruixudes la superior mostra un canvi estilístic important amb molt poc temps, amb una paleta més restringida, barrejada abans de l’aplicació i amb la incorporació de nous pigments, que anuncien canvis propis de l’època blava, com l’aplicació de la pintura en capes molt fines. La troballa de blanc de Zinc només en una de les capes intermèdies obre la possibilitat d’establir estudis comparatius amb obres de la nostra col·lecció.

“L’evolució d’El vell guitarrista de Pablo Picasso: una mirada més enllà de la superfície d’una complexa obra de l’època blava” – Allison P. Langley, Conservadora, The Art Institute of Chicago

Seminari_Vell guitarristaSemiari_Vell guitarrista_sota

Pablo Picasso. El vell guitarrista, final 1903– principis 1904. The Art Institute of Chicago. Helen Birch Bartlett Memorial Collection. © 2015 Estate of Pablo Picasso / Artists Rights Society (ARS), New York | Línies en rajos X

Una primera ullada amb llum rasant a aquest oli sobre taula pintat a Barcelona a principis del 1903, finals del 1904 deixa veure una imatge sota la capa de pintura: una cara femenina és visible sota el blau del fons. Estudis han exposat que aquesta figura és part d’una maternitat, una obra clarament esbossada a una carta de Pablo Picasso al seu amic Max Jacob, amb la qual cosa es reforça la idea que l’artista sovint realitzava aquest tipus de dibuixos com a registre del procés i no com a esbós preparatori. Els estudis han proporcionat altres informacions: per una banda, l’existència d’una altra pintura sota la maternitat, en aquest cas una figura plenament vinculada a la dona nua dempeus pintada a La Vida (i per tant, a Terrats de Barcelona), i modificacions substancials de la figura principal d’El vell guitarrista, que no era en el seu origen un ancià barbut, si no un jove amb unes faccions molt vinculades a estudis de cares masculines realitzades per Picasso en els seus treballs acadèmics i que alguns formen part del fons de dibuix de  la col·lecció del museu.

Àlbum de fotos del seminari a Flickr

En conclusió, una jornada emocionant on informacions significatives van ser compartides, i que comporta un canvi de plantejament en l’estudi de l’època blava i de les connexions i el procés de treball de Picasso. Des del Museu Picasso agraïm molt especialment a les ponents la seva generositat al compartir la seva tasca, així com a les institucions que representen, que han fet possibles aquests rellevants estudis. També agraïm al públic el seu compromís amb la recerca i el coneixement, i la seva participació en aquesta proposta.

Anna Guarro
Responsable de Serveis Educatius i Activitats

Enllaços relacionats
Visualització del seminari en línia
Viatjant a través del blau: La Vida i Terrats de Barcelona de Picasso a estudi
De Cleveland a Barcelona: “Viatge a través del blau: La Vida
Seminari sobre la conservació i restauració del pastel Retrat de la mare del artista

1 Comentari
  • Sofía
    desembre 4, 2017

    Q guay

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *