Blog del Museu Picasso de Barcelona

Habitants del museu: Carles Casagemas, el misteriós amic de joventut de Picasso

Carles Casagemas i Coll fou un artista i escriptor català que va néixer a Barcelona el 27 de setembre del 1880 en el sí d’una família burgesa. El seu pare, Manuel Casagemas i Llabrós, era Vicecònsol General dels Estats Units a Barcelona i una de les seves germanes, Lluïsa Casagemas, fou una compositora reconeguda. Casagemas és considerat un dels artistes catalans més singulars en el marc de la segona generació modernista. El seu principal referent artístic fou Isidre Nonell.

MPB 110.022Casagemas i Picasso carrer Mercè

Pablo Picasso. Retrat de Carles Casagemas. 1899-1900. Oli sobre tela. 55 x 45 cm.  | Picasso, Ángel F. de Soto i Carles Casagemas a la terrassa familiar del primer, en el carrer de la Mercè c. 1900. Font: Arxiu Eduard Vallès, Barcelona

Casagemas es va instal·lar inicialment en un estudi al carrer Nou de la Rambla on organitzava vetllades literàries amb els seus amics. Passats els anys de formació, l’artista formà part del grup bohemi-barceloní integrat pels germans Fernàndez de Soto, Joan Vidal i Ventosa, els germans Ramon i Cinto Reventós i Jaume Sabartés, entre d’altres i freqüentà la taverna els Quatre Gats on entre el 26 de març i el 10 d’abril de 1900 hi realitzà una exposició.

Cap al 1899 va conèixer Pablo Picasso, amb qui va travar una estreta amistat i es van establir conjuntament en un estudi al carrer de la Riera de Sant Joan, nº 17. Picasso va realitzar varis retrats de Casagemas, els primers que es coneixen daten de 1899. Al museu conservem alguns dels retrats que va fer Picasso a l’artista durant els anys d’amistat, entre ells el magnífic oli Retrat de Carles Casagemas, restaurat recentment per l’equip del museu, que està exposat a la sala 4 al costat d’un esbós fet amb carbonet sobre paper.

MPB_110.653MPB 113.004

Pablo Picasso. Retrat de Carles Casagemas. 1899-1900. Carbonet sobre paper. 30,3 x 19,9 cm. MPB 110.653 | Pablo Picasso. El pintor Casagemas i Picasso. París, 1900. Tinta sèpia a ploma, aquarel·la i guaix sobre paper. 18 x 8 cm. Adquisició, 1995 MPB 113.004

A finals de setembre de 1900 tots dos amics van emprendre un viatge a París durant el qual Casagemas s’enamorà de la model Laure Gargallo (nom de soltera), més coneguda com a Germaine. Picasso i Casagemas es van establir a Montmartre en una zona d’activa vida nocturna i bordells; volien viure la vie de bohème i formar part, temporalment, del grup d’expatriats catalans de Montmartre.

La relació asimètrica entre Casagemas amb Germaine es va anar deteriorant juntament amb l’estat mental de l’artista que a la vegada va augmentar considerablement el consum d’alcohol. Germaine no ocultava la seva frustració amb aquest home que la tractava com la seva promesa, però que mai arribava a consumar la relació. Fins i tot un cop que ella es va burlar de Casagemas, aquest va amenaçar amb suïcidar-se.

Germaine

Retrat de Germaine. París, 1900. Font: Catàleg de l’exposició “Casagemas i el seu temps” de la sala d’art Dedalus

Al Nadal d’aquell mateix any, els dos amics van tornar a Barcelona i posteriorment van anar a passar el cap d’any a Màlaga amb l’excusa de distreure a Casagemas. Lluny de pal·liar el seus mals d’amor, després d’unes setmanes els dos amics van acabar separant-se: Picasso es dirigí a Madrid i Casagemas, després d’una breu visita a Barcelona, tornà altre cop a París. Mai més es van tornar a veure.

El 17 de febrer de 1901, Casagemas acabà amb la seva vida al Café de l’Hyppodrome del Boulevard de Clichy. Marçal Olivar relata els fets en el catàleg de l’exposició del 1979 “Casagemas i el seu temps” de la sala d’art Dedalus:

“Va succeir poc després del migdia de la data indicada en un restaurantet o bistrot llavors anomenat Café de l’Hyppodrome de l’Avenue de Clichy. Els tres amics [Pallarès, Casagemas i Manolo Hugué] s’havien entaulat a dinar en companyia de dues models quan l’”anomenat” Casagemas, havent lliurat un paquet de cartes a una d’aquelles joves, une telle Laure Florentin (née Gargallo) – casada, doncs, i probablement espanyola – i en retirar-se ella precipitadament, es tragué un revòlver de la butxaca i li va engegar un tret i, cregut d’haver-la ferit, girà l’arma contra ell mateix i es produí a la templa dreta una ferida de la qual moriria a l’Hopital Bichat la nit següent.”

Casagemas tenia poc més de 20 anys. La mort del seu amic afectà profundament a Picasso que realitzà algunes obres sobre la seva mort i el seu enterrament i posteriorment més retrats. Es diu que l’impacte del seu suïcidi va generar l’època blava de l’artista i de fet Casagemas és el protagonista masculí de La Vida, l’obra cabdal d’aquest període, de la qual se’n va fer una exposició el 2013 al museu. Curiosament, en els esbossos previs de l’obra la cara de l’home representat era la de Picasso, però en el quadre final la cara masculina és la del mateix Casagemas.

La Vida. Cleveland Museum of Art

Pablo Picasso, La Vida, 1903, Oli sobre tela, The Cleveland Museum of Art, Gift of the Hanna Fund, 1945.24

La ubicació de la seva tomba ha estat motiu de controvèrsia. Inicialment es va dir que l’artista estava enterrat al Cimetière du Montmartre, tot i que la descendència familiar de Casagemas apuntava al Cimetière du Père Lachaise. Ara un estudi de 2013 de Dolors R. Roig, El secret més ben guardat sobre Carles Casagemas, ubica la tomba de Casagemas al Cimetière de Saint-Ouen, situat al 69 Avenue Michelet, als afores de París. Des del 2008 Claude Picasso, fill de l’artista, s’encarrega del manteniment de la tomba.

Malgrat la mort prematura d’aquest artista i la seva escassa producció, la seva obra és una de les més singulars de l’art català i es caracteritza per una forta crítica social i de crònica miserabilista i està distribuïda en diversos museus com el Cau Ferrat, el Museu d’Art de Sabadell, el Museu Nacional d’Art de Catalunya o la Fundación Francisco Godia, entre d’altres.

Aquesta tardor s’inaugurarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició de petit format “Carles Casagemas. L’artista sota el mite”. Aquesta mostra, comissariada per Eduard Vallès, comptarà també amb una algunes obres del nostre museu  i vol aprofundir i posar en valor l’obra d’aquest artista més enllà del personatge que es creà arran del seu suïcidi i la seva vinculació amb Picasso.

Cristina Martín

Coneixes els habitants del Museu Picasso?

Bibliografia i referències

“Carles Casagemas” a: Eduard Vallès, Picasso: amics catalans de joventut. Centre Picasso d’Orta: Museu Picasso. Barcelona, 2009. Pàg. 112
“Carles Casagemas” a:  Josep Palau i Fabre, Picasso i els seus amics catalans. Aedos. Barcelona, 1971. Pàgs. 93-95
“Carles Casagemas” a: Pierre Daix, Le nouveau dictionarie Picasso. Robert Laffont. París, 2012. Pàgs 162-136, 125-131
“Le période bleue de Picasso et le suicide de Carlos Casagemas” a: Pierra Daix, Gazette des Beaux-Arts núm. 1179. París, abril 1917. Pàgs. 239-246
Picasso. Una biografía. Vol 1: 1881-1900, John Richardson. Alianza Editorial. Madrid, 1995. Pàgs. 159-175
Catàleg de l’exposició de Dedalus “Casagemas i el seu temps”. Pàgs. 44 i 56
El secret més ben guardat sobre Carles Casagemas a: Dolors R. Roig, Bonart. Girona, 15 de juliol del 2013. Pàgs. 32-35
El artista oculto detrás del mito a: Teresa Sesé. La Vanguardia. Barcelona, 28 d’abril del 2014. Pàgs. 34-35
Exposició “Viatge a través del blau: La Vida” del Museu Picasso, Barcelona
Exposició “Picasso and the Mysteries of Life: La Vie” del Cleveland Museum of Art
Exposició “Carles Casagemas: l’artista sota el mite” del Museu Nacional d’Art de Catalunya
Cronologia de Pablo Picasso, fets històrics, context artístic
Materials sobre Casagemas a la biblioteca del museu
Projecte de Dolors R. Roig: Carles Casagemas Coll. Vida i obra d’un burgès bohemi

1 Comentari
  • riley jones
    juliol 27, 2018

    can you please put carols casagmeas on this site and the year it was made

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *