Blog del Museu Picasso de Barcelona

Fotografies als museus: sí o no?

Un article llegit al The Art Newspaper titulat “To ban or not to ban photography” tornava a posar sobre paper l’eterna discussió de prohibir o no prohibir les fotografies als museus. I aquest debat s’està fent cada cop més intens amb l’eclosió de les càmeres incorporades als telèfons intel·ligents i les tauletes.

To be or not to be_2

En els seus inicis la prohibició es devia a qüestions de conservació preventiva, ja que el flash pot malmetre les obres d’art, però posteriorment també es va vincular la prohibició de fer instantànies pels drets legals de reproducció d’imatge de les mateixes. En el nostre cas, per exemple, els drets els té l’Administració Picasso de París que regenten els hereus de Pablo Picasso. Per aquest motiu totes les obres que surten en els nostres espais ja siguin online o offline porten un peu amb els crèdits de l’obra i, si pot ser, en varis idiomes.

Hi ha altres casos, com indica l’article, on els museus sí que tenen els drets d’imatge de la seva col·lecció, però no dels de les obres que estan en préstec i això dóna peu a dubtes i equívocs entre visitants i vigilants de sales. Aquests, ara han de vigilar no només la gent amb càmeres, sinó també amb mòbils, alhora que han d’intentar no confondre’ls amb les audioguies, per tal de preservar la integritat física i intel·lectual de les obres.

Sense voler entrar en el debat de fins a quin punt aquestes imatges s’usen per a finalitats comercials o no, i si haurien d’aparèixer sota llicència Creative Commons per facilitar la reutilització de les mateixes segons les condicions, el que sí que és cert és que la realització indiscriminada de fotografies (ja sigui en museus, viatges o el dia a dia) planteja un debat educatiu i alhora filosòfic.

smpartphone
L’article al The Art Newspaper destacava un estudi de la Fairfield University, a Connecticut, que concloïa que, en el cas dels museus i centres d’art, els visitants que fan fotografies recorden menys obres d’art i menys detalls d’aquestes enfront els que no en fan, ja que subconscientment assumeixen que no els cal recordar una informació que després podran consultar amb un parell de clicks.

En un món tan sobresaturat d’informació és difícil poder recordar-ho tot i la realitat és que ben poques vegades es té temps de tornar a mirar les grans quantitats de fotografies que es prenen, per tant molta informació al final no es “veu” ni acaba sent assimilada. En aquest sentit, possiblement és més important dotar-nos de recursos que ens permetin trobar la informació que busquem de la forma més ràpida i precisa possible, però tenint en compte que hi ha moments i informacions que ens demanen una atenció més curosa i són importants de recordar.

Finalment, més enllà de l’àmbit d’aprenentatge, fixem-nos també en la moda dels selfies (en totes les seves variants inclòs el #MuseumSelfie) que apostar fer fer-nos auto-fotos amb i sense filtres per difondre-les a les xarxes. En el cas cultural, si bé s’ha de reconèixer un cert grau de popularització en positiu i rejoveniment dels centres, també ens fa plantejar fins a quin punt la fotografia s’utilitza com a trofeu per donar fe que s’ha estat a cert lloc davant de la pròpia comunitat.

Cristina Martín

Enllaços relacionats
To ban or not to ban photography
Creative Commons
What is #MuseumSelfie Day?

5 Comments
  • Pilar
    Juliol 18, 2014

    Me parece muy interesante esta entrada, puede generar muchos debates, porque por ejemplo en muchos museos está prohibido el uso de teléfonos móviles, pero…¿y si el museo tiene una app? ¿cómo se soluciona esta cuestión? ¿móviles para unos usos si y para otros no?

  • Cristina Martin
    Juliol 18, 2014

    En efecto Pilar, los nuevos usos que se les puede dar a los móviles dentro de las salas de los museos hacen replantearse las normativas existentes. No obstante, cada centro es un caso distinto y habrá que ver como se van articulando en el cambiante entorno tecnológico. Muchas gracias por tu aportación.

  • Anna Guarro
    Juliol 21, 2014

    Adjunto un article sobre mirar i recordar a través del dibuix i/o la fotografia:
    Why you should stop taking pictures on your phone – and learn to draw

  • Conxa Rodà
    Agost 1, 2014

    Certament és un debat obert ben viu i interessant.
    Des del punt de vista dels visitants, costa entendre per què encara a molts museus que no són d’art contemporani no és permès de fer fotografies.
    Tots recordem l’enrenou quan el Museu d’Orsay va decidir al 2010 prohibir fer fotos i la contra-resposta del col·lectiu “Orsay Commons”.

    I com a bona pràctica aquest 2014, d’aplicació als museus nacionals francesos, recomano “Tous photographes! La charte des bonnes pratiques dans les établissements patrimoniaux” del Ministeri de Cultura i Comunicació francès
    http://www.culturecommunication.gouv.fr/Ressources/Documentation-administrative/Tous-photographes-!-La-charte-des-bonnes-pratiques-dans-les-etablissements-patrimoniaux

    Estableix pautes per fer fotos de manera cívica sense molestar altres visitants ni perjudicar les obres.
    Com sempre, la gràcia rau en contemporitzar llibertat dels usuaris de fer i compartir imatges, amb el respecte a drets i obres.

    Estic fermament convençuda que les iamtges dels nostres museus i col·leccions que els visitants publiquen són un molt bon element de difusió i una via excel·lent per arribar a nous públics.

  • Ane
    Agost 6, 2014

    Se ha dicho y escrito mucho sobre este tema. ¿El flash daña las obras de arte? ¿Por qué no se pueden hacer fotos sin flash? ¿y los derechos legales de reproducción? ¿no es absurdo fotografiar un cuadro? ¿distrae? Pero indistintamente de estas cuestiones, es verdad que muchas veces es irresistible sacar la cámara dentro de un museo y con un poco de arte se pueden conseguir escenas verdaderamente maravillosas… por ejemplo: http://i2.wp.com/altfoto.com/files/2011/03/5476443243_b087cbc78f_z.jpg?fit=800%2C600

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *