Blog del Museu Picasso de Barcelona

“Querido Sabartés”, Jaume Sabartés vist per Pablo Picasso

El passat dijous vam iniciar una sèrie de conferències magistrals de caràcter anual entorn de l’obra de Picasso en honor al fundador del museu, Jaume Sabartés. La primera va anar a càrrec d’Elizabeth Cowling, tot explorant quin paper va tenir la caricatura en el retrat picassià en base als que realitzà de Sabartés durant els anys d’amistat que van compartir.

MPB 70.228 Retrat de Jaume Sabartés, assegut Retrat blau de Sabartés MPB_070.491 MPB_070.232

Pablo Picasso. Retrat de Jaume Sabartés, assegut.  1900. Aquarel·la i carbonet sobre paper. 50,5 x 33 cm. MPB 70.228 | Pablo Picasso.  Retrat blau de Jaume Sabartés. 1901. Oli sobre tela. 46 x 38 cm. MPB 70.491 | Pablo Picasso. “Poeta decadente”. Retrat de Jaume Sabartés. 1900. Carbonet i aquarel·la sobre paper . 48 x 32 cm. MPB 70.232

Elizabeth Cowling és membre honorari d’Història del Art de la Universitat d’Edimburg i ha realitzat un estudi particular sobre l’obra de Picasso del qual n’han sorgit varis llibres. Va visitar el Museu Picasso de Barcelona per primera vegada fa 30 anys i va llegir el llibre Picasso. Retratos y Recuerdos de Jaume Sabartés quan en tenia 20.

Tal i com comentava Cowling, i vam poder comprovar al llarg de tota la conferència, la devoció de Sabartés per Picasso és llegendària; per ell ni hi havia hagut ni hi hauria cap altre pintor com Picasso.

Sovint criticat per l’entorn més pròxim de Picasso, especialment el femení com mostren les memòries de Françoise Gilot, Sabartés va mantenir amb Picasso una amistat desigual, asimètrica i alhora fascinant que va durar més de 60 anys. Ambdós tenien la mateixa edat i es van conèixer a Barcelona als 19 anys, quan Sabartés estudiava per escultor i escrivia també poesia. Des del principi el carisma de Picasso va captivar Sabartés i la seva creença en el geni va ser absoluta.

Retrat de Jaume SabartésMPB 70.231

Pablo Picasso.  Retrat de Jaume Sabartés amb gorgera i barret . 22/10/1939. Oli sobre tela . 46 x 38 cm. MPB 70.241 | Pablo Picasso. Sabartés, de gentilhome de l’època de Felip II. 25/12/1938. Llapis grafit sobre paper imprès. 28,7 x 20,7 cm. MPB 70.231

El mateix Sabartés deia en el seu llibre:

“De mi primera visita a su taller de la calle Escudellers Blancs aún conservo el recuerdo de la despedida. Es mediodía. Mis ojos aún están impregnados de lo que han visto en sus papeles y en sus álbumes de apuntes… Picasso, de pie en el rincón del ángulo formado por el corredor que pasa por delante del cuarto taller, al encontrase con el pasillo que conduce a la puerta, hurga en mi confusión con la fijeza de su mirada. Al pasar por delante de él para despedirme insinúo una especie de reverencia, sorprendido por la fuerza mágica que se me está revelando: poder maravilloso de rey mago que ofrece presentes tan ricos de sorpresas y esperanzas.” [Picasso. Retratos y Recuerdos de Jaume Sabartés, pàg. 23 i 24]

Al llarg dels anys van anar desenvolupant el seu propi llenguatge i els seus propis rituals i els retrats i caricatures (amb les respectives càlides dedicatòries) que Picasso feu del seu amic es van anar succeint any rere any tant si van viure junts com separats per centenars de quilòmetres.

MPB_113.143MPB 70.674

Pablo Picasso. Jaume Sabartés com un faune tocant l’aulos. 14/10/1946. Oli i carbonet sobre paper.  65 x 50 cm. MPB 113.143 | Pablo Picasso. Composició humorística. Retrat de Jaume Sabartés amb Neile Adams. 04/12/1957. Tinta xinesa i llapis gras de color sobre paper imprès de revista retallat. 35,6 x 26 cm. MPB 70.674

Picasso el representà en infinitat de retrats i caricatures a través diferents tècniques i personatges. Podem veure a Sabartés retratat com un cavaller, un monjo, un pallasso, un faune, un torero, un cec, un melancòlic, entre vedets, amb gorgera, etc. tot registrant no només l’aspecte físic, sinó també la personalitat. No obstant, uns trets essencials  de la fisonomia de Sabartés es repeteixen constantment: cabell llarg i llis, nas punxegut, llavis femenins i carnosos i barbeta prominent.

Sabartés mai es va ofendre ni s’oposà a aquestes caricatures donat que les entenia com a part de la seva amistat còmplice, capaces de perpetuar la confiança de joventut. Era un honor per a ell quedar registrat per Picasso encara que fos en una caricatura perquè sabia que no podia ser una inspiració comparada amb la que li suggerien les dones que van compartir vida amb l’artista. Era la forma en què Picasso pensava en ell.

La creació del Museu Picasso el 9 de març de 1963 és en gran part el resultat de la devoció que Sabartés mostrà per Picasso, la culminació d’una amistat que durà tota una vida.

Redacció del museu

Enllaços relacionats
Sabartés, aquell gran amic
“Pour Sabartés” de Pablo Picasso
Com es va crear la Col·lecció del Museu Picasso
Web de les exposicions “El Museu Picasso. 50 anys a Barcelona”
Entrevista a Richard Kendall i Elizabeth Cowling per a “Picasso davant Degas”
Vida con Picasso, de Françoise Gilot al Club de Lectura

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *