Blog del Museu Picasso de Barcelona

Com mesures l’emoció? Algunes conclusions de la trobada Open All Areas a Barcelona

El projecte Open All Areas és un programa europeu d’intercanvi de coneixements entre set organitzacions que treballen en el desenvolupament dels públics en cultura. El projecte té com a objectiu trobar maneres per superar l’exclusió cultural i arribar a l’accés a la cultura per a tothom. Dins del projecte es fan diferents trobades per discutir i sobretot per aprendre dels altres. Les entitats vinculades al projecte són Audiences Europe Network, Rotterdam Festivals, ECCOM, Danish Center for Arts&Interculture, Demos, Audiences Norway, Audiences Northern Ireland i ArticketBCN, i es pot dur a termen gràcies a una subvenció Grundtvig de la Unió Europea.

Els passats dies 14 i 15 de novembre va ser el torn d’organitzar la trobada a Barcelona, i liderades pel CCCB, es van organitzar unes jornades obertes al públic on es van presentar projectes desenvolupats per entitats culturals locals d’inclusió d’adults no usuaris de cultura, que van començar petits i que ara són bons exemples de bones practiques per a altres entitats.

El Museu Picasso va participar en el programa presentant el seu taller de memòria per a avis, “Picasso en la memòria”, que va començar l’any passat com a projecte pilot i que s’ha consolidat com a proposta que le museu vol desenvolupar.

Després de dos dies intensos de conèixer propostes i de debatre-les en profunditat, a la sessió final d’aquest esdeveniment, els organitzadors van proposar als assistents d’elaborar conjuntament les conclusions sobre les diferents qüestions que s’havien debatut com una activitat participativa més.

Ens vam repartir en quatre grups i cada un va definir 4 o 5 idees principals que ja portàvem preparades, que al seu torn vam compartir i posar en comú.

Després de dos intensos dies debatin i intercanviant propostes sobre el rol social dels museus en la inclusió social, ens agradaria compartir les principals conclusions a què vam arribar.

Aquestes conclusions també s’han publicat al blog creat com una plataforma per compartir idees i experiències, i us animem a tots a escriure un article (en qualsevol idioma!) amb alguna experiència en aquest camp que hagueu desenvolupat.

Les conclusions de la trobada a Barcelona:

No es tracta de desenvolupar públics, es tracta de desenvolupar institucions. Comencem amb una conclusió de doble vessant. D’una banda, es refereix al procés d’aprenentatge pel que han passat tots els treballadors de la institució a l’hora de posar en pràctica la seva proposta, quan la majoria pensaven inicialment que eren ells els que “ensenyaven”. Però, d’altra banda, també vol fer reflexionar sobre com és de necessari que les institucions culturals integrin el seu rol social i els programes d’inclusió en la seva estructura.

Com es mesura l’emoció? Els resultats i l’impacte de la majoria dels projectes són sovint intangibles i a llarg termini, de manera que és difícil establir mètodes d’avaluació eficaços. Compartir les vostres propostes i reflexions serà tan benvingut com compartir els vostres projectes!

Prioritzar la construcció de significat. El contingut ha de ser sempre el punt de trobada des del qual construir i desenvolupar la relació. Mantenir l’art i la gent en el centre del projecte és garantia de bons resultats.

Estar disposat a ser utilitzat de maneres que no tenies planejades, però que són significatives per a la comunitat a la que et dirigeixes, i que probablement t’adonaràs que també són significatives per a tu. Ser generós i respondre a les seves necessitats amb els recursos específics de la teva institució generarà confiança i experiències significatives.

Construir ponts entre les institucions, entre el públic, entre els patrocinadors, entre els camps d’experiència… Buscar les sinergies, els recursos i el coneixement que necessites en els altres que també es pot construir a partir de la teva experiència. Comparteix els teus coneixements i aprenetatges, i estigues atent al que fan els altres. Això permetrà que el teu projecte creixi.

Sigues conscient el poder transformador i propagador del teu projecte. La inclusió genera inclusió, que al seu torn genera inclusió, i així successivament… repetir i créixer, potser a petits passos, però que sempre es vagin construint sobre el que ja s’ha assolit.

No hi ha lleis ni debats que siguin més importants que tenir una presència. La presentació dels resultats, no només a l’entorn immediat del grup social amb el que s’està treballant, sinó també a la societat en general, dóna visibilitat al col·lectius en risc d’exclusió social, orgull i respecte: fer públic el seu potencial els empodera.

Sí, això és genial, però no tenim diners! La majoria de les propostes es desenvolupen de baix cap a dalt (propostes desenvolupades pels tècnics que un cop realitzades arriben a direcció), i generalment el principal pressupost disponible és la il·lusió i el compromís. Per fer-los sostenibles, penseu en els projectes de baix cost que utilitzen els recursos que ja estan disponibles a la casa; involucreu els equips directius de la institució i busqueu socis. I també tingueu en compte que treballar en inclusió social pot obrir la porta a finançament que no estava disponible abans.

Anna Guarro
Cap de Programes Públics

Enllaços relacionats
Blog Open All Areas

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *