Blog del Museu Picasso de Barcelona

Narració de l’arribada de Las Meninas al museu per Lluís Permanyer

Tal dia com avui de 1968 la sèrie de Las Meninas, donada per Picasso, arribava al museu. El periodista i assagista Lluís Permanyer ens ho explica:

Haver aconseguit publicar la gran notícia sobre la donació a Barcelona de Las Meninas picassianes mereix una explicació.

Sèrie Las MeninasSèrie Las Meninas

Las Meninas. Pablo Picasso 1957. Oli sobre tela. 194 x 260 cm. MPB 70.433 | Las Meninas (Isabel de Velasco). Pablo Picasso, 17/11/1957. Oli sobre tela. 24 x 19 cm. MPB 70.484

La primavera del 1964, Josep Palau i Fabre era rebut novament pel pintor a Nôtre-Dame-de-Vie, la finca del poblet de Mougins. La visita, tal com ell la va contar fil per randa en el llibre de records Estimat Picasso (Destino, 1997), no va ser llarga, però va resultar intensa.

De sobte, li va comentar: “Digui a Barcelona que Las Meninas són per Barcelona”. Palau confessa que va acusar a l’instant una barreja explosiva d’alegria, perplexitat i atabalament. S’havia convertit en missatger d’una notícia bona, però d’una transcendència que imposava. No volia cometre cap error i per això va voler aclarir-ho. I va preguntar a Picasso que precisés a qui volia que ho digués.

Ràpid, sense dubtar, li va replicar: “A la gent, als seus amics… Digui-ho a la gent”.

Sèrie Las MeninasSèrie Las Meninas

Las Meninas. Pablo Picasso, 15/11/1957. Oli sobre tela. 130 x 96 cm. MPB 70.479 | Las Meninas. Pablo Picasso, 18/09/1957. Oli sobre tela. 129 x 161 cm. MPB 70.463

En arribar a Barcelona, a cuita corrents, precisa Palau, va “dir-ho, primer que a ningú, al meu amic Lluís Permanyer”. I jo, que llavors ja escrivia a El Correo Catalán, vaig publicar l’article el 12 de maig. El títol no podia ser cap altre que: “Digui a Barcelona que Las Meninas són per Barcelona”.

Article publicat a El Correo Catalán el 12 de maig de 1968

Jo crec que Picasso havia aprofitat l’avinentesa que li oferia el fet que aquell conjunt nodrit de variacions interpretatives sobre l’obra mestra de Velázquez havia estat exposat a l’estranger i, per tant, resultava burocràticament molt més senzill remetre-ho cap a una altra destinació, que no pas deixar que tornés a França. La decisió es va revelar l’encertada.

Jo crec que Palau em va triar a mi per la seguretat que li oferia el meu perfil: amics units pel llaç màgic picassià. Aquesta era la clau.

Sèrie Las Meninas

Las Meninas. Pablo Picasso, 15/09/1957. Oli i carbonet sobre tela. 29 x 161 cm. MPB 70.460

El 13 d’abril de 1963 vaig tenir la sort de passar una tarda sencera chez Picasso: intensa, divertida, memorable. El mèrit no era pas meu, sinó que el dec –no ho oblidaré mai– a la generositat del doctor Cinto Reventós i del seu fill Cinto, també metge. Jo ja escrivia a la revista Destino, i vaig anar a trobar el pare: li vaig pregar la seva influència per aconseguir ser rebut pel pintor. Em va replicar que ell ja era gran, hi anava poc i que unes setmanes més tard el seu fill havia ja programat visitar-lo. Li vaig repetir a aquest la mateixa petició i em va donar un “sí” d’allò més càlid i amigable.

Els meus pares em van voler acompanyar, per aprofitar així donar un tomb per França, ja que era Pasqua i el viatge era de quatre dies. Havia de venir en el nostre cotxe Assumpció Gausa, la meva promesa, amb la qual estava ja oficialment previst casar-nos a la tardor del 1964. Els seus pares no li van donar el permís. Coses d’aquella època…

Sèrie Las MeninasSèrie Las Meninas
Las Meninas (infanta Margarida Maria). Pablo Picasso, 14/09/1957. Oli sobre tela. 100 x 81 cm. MPB 70.459 | Las Meninas (María Agustina Sarmiento). Pablo Picasso, 20/26/08/1957. Oli y traces de llàpis gras vermell sobre tela. 46 x 37,5 cm. MPB 70.435

En tornar, vaig escriure un reportatge extens. Feia ja cinc setmanes que era a censura, i sense resposta, la qual cosa em va fer témer el pitjor: que seria prohibit. Podia ser una conseqüència de la irritació que l’aparell dictatorial franquista patia per la cada vegada més intolerable presència pública picassiana a Barcelona: s’havia inaugurat la seu del Col·legi d’Arquitectes i el Museu Picasso (denominació que havia estat expressament prohibida pel ministeri de la Governació), que per cert ostentava el nom oficial públicament de Museo Berenguer d’Aguilar: colección Sabartés. L’Assumpció coneixia Jaime Delgado, catedràtic de la Universitat de Barcelona que llavors era el cap de la censura, i per això, decidida, li va demanar audiència. Ell li va assegurar que abans de dos dies seria aprovat. Es va publicar el 22 de juny i ocupava dues pàgines de Destino, il·lustrat amb fotografies nostres i portava el títol de “Horas con Picasso.”

Una tarda, vaig fer cap a la llibreria antiquària Porter: feia anys que n’era client i amic de la família. En anar a pagar, Miquel Porter, que era a la caixa, parlava amb una persona. Llavors va preguntar-nos: “Us coneixeu?”. No ens coneixíem. I em va presentar Josep Palau i Fabre, qui a l’instant em va comentar:

-Així deus ser tu qui acaba de publicar aquest reportatge sobre Picasso.

Sèrie Las MeninasSèrie Las Meninas

Las Meninas. Pablo Picasso, 04/09/1957. Oli sobre tela. 36 x 28 cm. MPB 70.445 | Las Meninas (Nicolasito Pertusato). Pablo Picasso, 24/10/1957. Oli sobre tela. 61 x 50 cm. MPB 70.473

L’amistat va quedar així segellada amb una solidesa que mai es va trencar ni esquerdar, tot i que les amistats no li duraven. Ens vam donar força proves d’estimació, que un dia espero contar amb detall.

Per aquesta raó, Palau no va dubtar -malgrat que cultivava una desconfiança universal, que vaig tenir el goig de no patir mai, sinó més aviat el contrari-: jo havia de ser el primer a saber la gran notícia i proclamar-la als quatre vents.

Lluís Permanyer
Periodista i assagista

Comments are closed.