Blog del Museu Picasso de Barcelona

“Pour Sabartés” de Pablo Picasso

Quan el mes de febrer l’Anna Guarro i jo mateixa ens vam asseure per programar la sèrie d’articles del blog dedicats als 50 anys del Museu, aquestes línies no estaven previstes. Bé, vull dir que personalment no havia pensat a escriure res més sobre Sabartés. Va ser una idea de l’Anna, que em va proposar de fer un text amb el títol “Pour Sabartés”. Sincerament, d’entrada em va semblar que potser ja n’hi havia prou de tant Sabartés, però és clar, “donde hay patrón no manda marinero” (amb tot el carinyo, Anna), de manera que vaig entomar la idea i vaig pensar que a l’abril ja hi rumiaria. I ara que m’he posat a escriure, haig de dir que, després d’haver fet l’exposició i el llibret sobre els orígens del Museu Picasso —on he intentat ser tan objectiva com m’ha estat possible—, i d’haver escrit l’entrada al blog sobre els papers de Sabartés —de la qual es desprèn la “dedicació” i l’afecte de Sabartés cap a Picasso—, veig que potser aquesta és una bona oportunitat per deixar-me portar per la intuïció i per mirar de transmetre com sento jo la “dedicació” de Picasso cap a Sabartés.

Jacqueline amb barret de palla

Pablo Picasso. Jacqueline amb barret de palla. Mougins, 14 de gener del 1962. Linogravat: gravat amb gúbia, en quatre colors, sobre linòleum, estampat sobre paper (IV estat).  74,9 x 61,7 cm (làmina). Donació Jaume Sabartés, 1962. MPB 70.266 (dedicatòria a baix a la dreta)

Els dos amics es van conèixer de molt joves, quan eren uns adolescents —tot just tenien divuit anys—, però de seguida van copsar la complicitat que els unia (“comenzamos a darnos cuenta de que podemos comprendernos y sentimos placer en encontrarnos”), una complicitat que va durar tota la vida. Picasso va començar a fer retrats de Sabartés el 1900, només un any després d’haver-se conegut, i ho va seguir fent al llarg dels anys. De vegades eren dibuixos, d’altres olis i d’altres poemes; però no només retratava el seu amic, sinó que el convertia en destinatari de molts d’aquests retrats.

El 1935, quan Picasso vivia a París i començava a patir la solitud del geni, va demanar al seu amic que tornés al seu costat; i Sabartés hi va anar i s’hi va quedar per sempre. És en aquell moment que Picasso comença a regalar-li unexemplar de tots els seus gravats amb una dedicatòria; al principi eren llargs escrits, sovint en to de broma (un dels registres que ambdós compartien) i més endavant, quan Sabartés vivia a París i Picasso al sud de França, la dedicatòria va esdevenir “Pour Sabartés”. I “Pour Sabartés” va ser fins i tot després de la mort de Sabartés el 1968, quan Picasso va continuar regalant un exemplar de cadascun dels seus gravats al Museu de Barcelona “Pour Sabartés”… El Museu representava per a l’artista la figura de Sabartés, la ciutat natal de l’amic, els records de joventut. I “Pour Sabartés” van ser les grans donacions d’obres de Picasso al Museu de Barcelona “en memoria de mi inolvidable amigo”. Sabartés ja no hi era, però Picasso el va tenir molt present fins a la seva pròpia mort el 1973.

Retrat blau de Jaume Sabartés

Pablo Picasso. Retrat blau de Jaume Sabartés. 1901. Oli sobre tela. 46 x 38 cm. Inscripció: Jaime Sabartés angle superior esquerre. Donació Pablo Picasso, 1968. MPB 70.491

“Pour Sabartés” és una de les formes amb què Picasso expressava la seva admiració per Sabartés, però és quelcom més, jo diria que molt més. Dedicar allò que algú crea a una persona és, sens dubte, una manera molt bonica i sincera de demostrar-li afecte i profunda estimació, i Picasso, com no podia ser d’altra manera, n’era plenament conscient i va procedir en conseqüència.

Amb motiu d’aquest aniversari, hem volgut reivindicar la figura de Sabartés, aquell personatge no massa conegut, i sovint titllat d’ombra negra de Picasso, que va ser clau en la formació del Museu gràcies a la seva relació amb l’artista i amb la ciutat de Barcelona. Tanmateix, avui m’agradaria reivindicar un aspecte de la figura de Picasso que potser és més desconeguda. Sempre veiem el geni (sens dubte ho era) i la persona complexa, però Picasso era també un amic dels seus amics i un defensor de les causes perdudes. Era fidel als seus i amb Sabartés ho va demostrar sobradament.

 El toro

Pablo Picasso. El toro. 1946. Gravat amb llapis litogràfic i aiguada, sobre matriu de pedra, tirat sobre paper Arches (XIè estat, prova d’artista no numerada). 32,5 x 44,4 cm. MPB 70.012

M’agradaria acabar amb una història de Picasso “Pour Sabartés”. El 1901, l’artista va pintar a París el Retrat blau de Jaume Sabartés. Unes setmanes després, tots dos havien de tornar a Barcelona i Picasso va posar el quadre a la maleta i va dir al seu amic que en arribar passaria per casa seva i li donaria el retrat, però no ho va fer, va anar primer a la taverna dels Quatre Gats i allà el va deixar penjat. Anys més tard, un cop tancat el bar, l’obra va anar de mà en mà fins que Picasso la va comprar per tal de recuperar-la, i des d’aquell moment va romandre a casa seva, al seu costat. Quan el 1968 Sabartés va morir, Picasso va donar l’obra al Museu de Barcelona… “Pour Sabartés”. Ara està penjada a la sala vuit del Museu, aquí la tenim… en record de Picasso “Pour Sabartés”.

Sílvia Domènech
Coneixement i Recerca

Enllaços relacionats
Exposició: El Museu Picasso, 50 anys a Barcelona
Article: Sabartés, aquell gran amic
Activitat: Visita Jaume Sabartés

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *