Blog del Museu Picasso de Barcelona

Art i mecenatge: de la col·lecció privada al patrimoni públic, i els aspectes legals que ho fan possible

A finals d’octubre es va presentar l’exposició “Ceràmiques de Picasso: un regal de Jacqueline a Barcelona”, una mostra que commemora el 30è aniversari de la donació de 41 ceràmiques de la seva col·lecció particular que Jacqueline feu al Museu Picasso de Barcelona.

Postal de l'exposició de ceràmiques

Postal de l’exposició de ceràmiques

Tot parlant sobre les possibles activitats a realitzar en el marc de l’exposició, es va fer una reflexió de com el gran gruix de la col·lecció del museu provenia de donacions privades, i com aquesta generositat de l’àmbit privat havia propiciat i permès la creació del patrimoni públic que el museu vetlla. En aquells moments sortien a premsa, de tant en tant, notícies força esperançadores sobre el treball d’una comissió en la nova proposta de llei de mecenatge, notícies que des del món de la cultura es rebien amb il·lusió, com a incentiu al món privat a aportar béns a les institucions públiques.

Així doncs, amb el fil conductor d’aquest doble plantejament: com les col·leccions privades poden convertir-se en públiques, i quins marcs legals afavoreixen aquest i altres actes de mecenatge, es va plantejar la possibilitat de fer un seminari on es tractessin aquests aspectes.

De bon principi es va voler buscar la complicitat i la col·laboració de la Fundación Francisco Godia que, a nivell de Catalunya, ha liderat el reconeixement del col·leccionisme i ha promogut l’estreta relació entre els àmbits privat i públic. Amb el seu bon treball i coneixement de causa, es van anar perfilant tres sessions que van cobrir aspectes diversos però interrelacionats:

Sessió 15/12/12 | Col·leccionisme privat actual i mecenatge

L’objectiu d’aquesta sessió era exposar com el col·leccionisme actual es planteja la possibilitat que aquesta col·lecció acabi essent patrimoni públic. És aquest un concepte decisiu a l’hora de prendre decisions sobre la creació de la col·lecció?

En aquesta sessió, moderada per Lluís Peñuelas, hi van participar Sara Puig, Carlos Urroz i Josep Maria Civit.

Sara Puig va destacar la tasca desenvolupada per la Fundación Francisco Godia per donar a conèixer i vertebrar el col·leccionisme, posant-lo en valor i alhora donant-li el reconeixement social que li pertoca.

Carlos Urroz va utilitzar dos casos ben diferents de col·leccionisme actual, el de col·leccionisme privat que passa a públic, i el d’una col·lecció corporativa que neix amb una voluntat patrimonial, per exemplificar plantejaments i reptes d’aquesta transferència de bens.

Josep Maria Civit va oferir, amb energia i alhora passió per l’art contemporani, una clara visió de les raons darrera la construcció de la seva col·lecció, però també de les dificultats i dilemes a les quals s’enfronta el col·leccionista actual i va donar a conèixer informació de primera mà del seu pla per obrir un centre cultural transdisciplinari a Figueres l’any 2014.

Assitents i ponents de la primera sessió del seminari

Assistents i ponents de la primera sessió del seminari

Sessió 22/11/12 | La col·lecció privada com a construcció de patrimoni públic

Mitjançant la revisió de casos exemplars, es va aprofundir en els temes adreçats en l’anterior sessió, explorant ja més concretament les condicions que afavoreixen les donacions, tant des del punt de vista legal com social.  En el seu paper com a mecenes de l’art, què espera el col·leccionista de la institució pública? I de la societat?

Sota la moderació de Bonaventura Bassegoda, van parlar Helena Cambó, Mark Bessire i Harold Berg.

En la seva aportació, Helena Cambó va fer palesa no només la rellevància en l’actualitat de la donació de Cambó per a la construcció del patrimoni català, si no també la universalitat i vigència dels principis que van guiar la tasca del seu pare i la seva pròpia.

Mark Bessire, per altra banda, va parlar dels orígens de la institució que dirigeix, fundada per artistes i amb una llarga tradició de donacions privades. En una comunicació que publicarem al blog pròximament, Bessire va exposar què busquen els mecenes avui en dia i com la institució, a través de la transparència, els pot oferir aquesta relació de col·laboració.

Harold Berg va parlar també d’una relació d’èxit entre col·leccionista i museu, en el seu cas el dipòsit d’obres al MACBA. A més de transmetre compromís, va reflexionar sobre com desenvolupar un treball conjunt i mútuament enriquidor entre ambdós sectors, el públic i el privat.

Helena Cambó i Mark Bessire durant la sessióHarold Berg durant la sessió

Helena Cambó, Mark Bessire i Harold Berg durant la sessió

Sessió 29/11/12 | Llei de mecenatge i altres mesures que fomenten la creació de patrimoni públic

En la darrera sessió es van tractar específicament els temes i les fórmules legals que afavoreixen el mecenatge, amb un èmfasi especial en l’estat de la nova llei de mecenatge, quins canvis s’hauria de plantejar i quines necessàries complicitats interministerials ha de treballar, tot i que la pregunta va acabar essent tota una altra: s’està elaborant una nova llei de mecenatge?

Eva Moraga va fer de moderadora en una taula amb forces inputs i alguns canvis d’última hora: Josep Pagès va assistir en nom de Montserrat Surroca, Faustino Díaz, Mercedes Basso i Josep Maria Coronas, en nom de Marta Casas.

Josep Pagès va destacar les propostes fetes pel grup parlamentari que representa en matèria de revisió de l’actual llei, destacant per una banda que les xifres actuals de mecenatge són ben petites i per l’altra que, en el marc europeu, cal mirar-se el model francès com a referent.

Faustino Díaz va destacar la necessitat de desenvolupar un treball interministerial per tal de portar a terme una reformulació realment vàlida de la llei, tot i que va remarcar que l’actual és particularment favorable a les fundacions.

Mercedes Basso va fer un repàs dels objectius de la Fundación Arte y Mecenazgo que dirigeix, per reconèixer el paper del mecenes, incentivar la participació privada i promoure canvis estructurals que facilitin el mecenatge, i de la tasca de recaptar informació i creació d’informes rellevants i comparatius sobre el sector que han desenvolupat, amb la qual cosa es fa palès que l’actual llei espanyola recull tots els aspectes negatius de les legislacions europees, però cap dels positius.

Josep Maria Coronas va fer una aportació en clau de fina ironia que va desmitificar i donar a conèixer els esculls que es presenten a l’hora de portar a la pràctica mesures legals de mecenatge (com en el cas que va posar d’exemple, la donació d’una obra com a pagament d’impostos feta per Abertis) que, tot i estar previstes i legislades des de fa anys, no compten amb el suport real de les administracions, ja sigui en la forma de falta de coordinació interna o de voluntat d’execució.

Eva Moraga, Josep Pagès, Faustino Díaz, Mercedes Basso i Josep Maria Corones durant la sessió

Eva Moraga, Josep Pagès, Faustino Díaz, Mercedes Basso i Josep Maria Corones durant la sessió

Unes sessions que ens van permetre explorar aquests temes i veure alguns dels interrogants pendents i de les possibles tasques a realitzar en el futur. Aquells que vulgueu consultar-les, podeu visionar-les a la biblioteca del Museu Picasso (cal demanar cita prèvia), així com escoltar-les en els enllaços d’aquest article que apareixen a cada sessió.

Anna Guarro
Programes Públics

Enllaços d’intereès
Manual Práctico para la búsqueda de patrocinio

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *