Blog del Museu Picasso de Barcelona

Aproximacions al laboratori Intercanvis – III

Durant el mes de març hem realitzat les terceres sessions del Laboratori Intercanvis. Els continguts desenvolupats durant aquestes sessions, així com en les anteriors, s’incorporaran als discurs del projecte “Archivo FX: d’Economia  zero”, En el marc del qual també presentarem l’exposició “Economia: Picasso” aquest mes de maig.

A continuació us oferim un resum dels continguts més rellevants de les terceres sessions d’aquests laboratoris:

La Llei de l’Art davant la Llei del Mecenatge i altres reglaments
Isidoro Valcárcel ha fet un repàs d’alguns dels articles més destacats de la Llei de l’Art i de la Llei del Mecenatge per tal de posar de manifest la dificultat de legislar sobre aspectes econòmics en l’àmbit artístic i fer ostensibles els buits legals que presenten. Així doncs, caldria preguntar-se la utilitat de la llei del patrimoni i la de la propietat intel·lectual. Els factors econòmics són abordats des de la perspectiva de la rendibilitat i de la productivitat, però mai des de la de la racionalitat en la despesa i en l’explotació.

Isidro Valcárcel Medina

Un quadre realista de la nostra situació: preu simbòlic zero
Isaías Griñolo ens ha presentat en el documental “Un quadre realista de la nostra situació: preu simbòlic zero” les tràgiques conseqüències mediambientals causades per les actuacions del conjunt empresarial del Grup Villar Mir. Amb aquest documental Griñolo ha volgut mostrar, en un muntatge cinematogràfic centrat en el cas del Grup Villar Mir, els drames mediambientals causats durant dècades per la indústria sense cap càstig. Un exemple d’economia destructiva que queda impune.

Isaías Griñolo

Condicions d’existència
À partir d’un recorregut històric marcat per una teoria de les transformacions econòmiques, Juan Luis Moraza ens ha mostrat el camí que ha seguit el valor de l’art des de l’antiguitat fins el moment actual, centrant-se en l’ànàlisi de la situació econòmica que viu el món artístic en el present. En la majoria dels casos l’art és un negoci insostenible. Al voltant del 85% de la creació artística forma part d’una economia no monetària, d’una economia qualitativa o imaginària, així com d’una economia del do, de la gràcia i gratuïtat de l’art, ja que el treball de l’artista és de profunda generositat, tant en el sentit de generador com en el sentit que es venen obres per un valor que no tenen.

Juan Luis Moraza

Concert econòmic
A través d’una performance que reuneix música i text, Oier Etxeberria ha creat un concert econòmic en què s’estableix una relació entre l’economia, la melodia i la paraula. Així, mitjançant una sèrie de frases independents, però encadenades les unes amb les altres, Etxeberria estableix una relació entre economia i música, art i cultura, servint-se de l’ambivalència de jocs de paraules com ara “donar crèdit”, “parlar en plata”, “els números canten”, “canta-habilitat i comptabilitat”.

Diners, collages i esposes en la reproducció feminista
Patricia Molins, Inmaculada Salinas i Carme Nogueira (representada per Molins atès que Nogueira es trobava absent a causa d’un retard en el seu vol) ens han presentat a través de les seves investigacions i de les seves obres la imatge de la dona i d’allò femení. Molins va fer una presentació sobre la visió de l’art de la dona i de l’artesania, assumptes que queden al marge de la història canònica. Inmaculada Salinas va presentar el seu treball centrat en el que històricament s’ha anomenat “allò femení”, la veu, i com això es reflecteix en els sistemes de representació i en la pintura. Molins ens va presentar el projecte de Carme Nogueira sobre els processos de subjectivització i la funció normalitzadora dels espais a través de la fotografia i la instal·lació.

Patricia Molins i Inmaculada Salinas

El detectiu
Miguel Benlloch ens va presentar en una barreja entre performance i lectura poètica de cerca autobiogràfica les seves experiències vitals sobre el descobriment de l’univers homosexual i la reconstrucció del concepte del cos gai al llarg del segle passat. Benlloch ens va fer un recorregut sobre les vivències que el van transformar: des que va veure per primera vegada amb 14 anys la pel·lícula de El Detectiu on simpatitza amb dos personatges transvestits fins a les diferents teories sexuals que es desenvolupen al llarg del segle XX.

Picasso al forat
Manuel Delgado ha tractat el cas del Forat de la Vergonya, un exemple de procés d’especulació urbanística i gentrificació del barri barceloní del Born, detingut per una exemplar lluita veïnal. L’espai, plantejat inicialment com a zona verda, va ser recalificat per a una futura construcció de places d’aparcament privat proper al Museu Picasso. En aquest cas és important comprovar el paper de l’art i de la cultura com a legitimació de certes transformacions urbanístiques. Finalment, després d’una llarga batalla, al Forat de la Vergonya s’ha convertit en una plaça presidida per una petita font que porta el dibuix del simbòlic arbre on tot va començar. Un clar exemple de com la lluita veïnal col·lectiva va vèncere interessos privats, polítics i econòmics.

Isabel Moreno
En pràctiques del màster de Gestió del Patrimoni Cultural a la Universitat de Barcelona

Enllaços relacionats
Archivo F.X.: De economía zero: Intercambios: Terceras sesiones
Laboratori Intercanvis
Aproximacions al laboratori Intercanvis
Arpoximacions al laboratori Intercanvis – II

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *