Blog del Museu Picasso de Barcelona

El retrobament de dues amigues a través de l’espai, el temps i l’art

Després de dos anys separades en diferents sales del Museu Picasso de Barcelona, a finals del 2011 i com a conseqüència d’una redistribució de la col·lecció, dues de les nostres obres destacades –Cap de dona (Fernande), 1905, i Retrat de la senyora Canals, 1906, ara conegut com La senyora Canals [Benedetta Bianco]- han tornat a mostrar-se dins del mateix espai, l’una al davant de l’altra.

La nova situació de les obres respon a la voluntat d’explicar la influència que les dues models que es troben darrere de l’escultura i el quadre van tenir en el món personal i artístic de Picasso en el París de principis del segle XX.

Benedetta BiancoCap de Fernande

La senyora Canals [Benedetta Bianco] | Cap de dona (Fernande)

En el moment en què conegué Picasso, a l’estiu de 1904, Fernande Olivier feia de model per artistes i vivia a l’estudi del Bateau-Lavoir que el pintor Ricard Canals compartia amb la seva companya sentimental, la model italiana Benedetta Bianco. Durant aquells anys l’emblemàtic edifici de Montmartre estava habitat per artistes tan importants com Van Dongen, Gris, Brancusi o Modigliani, i va ser arrel de la incorporació de Picasso a aquesta comunitat que pintor i model es conegueren i s’inicià la seva turmentosa relació amorosa, que acabaria definitivament l’any 1912. Van ser uns anys també d’estreta amistat entre les dues parelles de pintors i models. Testimoni d’aquesta amistat forjada durant els anys de bohèmia al Bateau-Lavoir són Una llotja als toros, l’obra que signà Canals i en què Fernande i Benedetta van posar amb mantellines i vestits tradicionals espanyols, així com el propi retrat de què hem parlat a l’inici de l’article, on Picasso representà amb el mateix leitmotiv la dona del seu amic.

Una llotja als toros de Riacard Canals
Ricard Canals. Una llotja als toros, 1904. Oli sobre tela. Col·lecció particular

Juntament amb el canvi d’ubicació de les obres esmentades, s’ha dut a terme un canvi de títol del quadre, que s’havia conegut fins ara com el Retrat de la senyora Canals, i que passa a anomenar-se La senyora Canals [Benedetta Bianco]. La modificació s’ha emprat per a reprendre el nom i cognom de la model del retrat, de manera conseqüent amb el criteri habitual de titulació de les obres picassianes,  i alhora, corregir una incongruència temporal, tot mantenint el títol pel qual es coneix històricament aquesta obra. Es batejà com a “senyora Canals” el 1919, quan l’obra participà en l’Exposició d’Art de Barcelona. No obstant això, el quadre data del 1905, un any abans que Benedetta es convertís en la senyora Canals, raó per la qual s’ha volgut que recuperés el nom de soltera de la model italiana.

Cap de Fernande frontalCap de Fernande lateral dretCap de Fernande lateral esquerraCap de Fernande posterior

Vistes del Cap de dona (Fernande)

Amb la redistribució d’obres que s’efectuà l’any passat a les sales del museu, han tornat a retrobar-se en el mateix espai l’escultura que representa el cap de la Fernande Olivier i el quadre de Benedetta Bianco, dues obres per a les quals van posar dues de les dones que millor representen l’esperit de l’època del Bateau-Lavoir i de clara influència en l’art de Picasso d’aquells anys, dos personatges fonamentals per a entendre les vivències personals i l’evolució artística del pintor. Ambdues amigues s’han retrobat, cara a cara, en els extrems de la sala 8 del Museu Picasso, gràcies a l’halo d’immortalitat que els confereix la història de l’art.

Isabel Moreno
En pràctiques del màster de Gestió del Patrimoni Cultural a la Universitat de Barcelona

1 Comentari
  • Arte
    maig 12, 2016

    El arte encuentra a toda una cultura a toda una cantidad de personal apasionado por esta esencia, grandiosas esculturas expuestas en el post y por otro lado la relación que ponen de aspectos como el espacio, lugar, tiempo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *