Aquest mes hem assistit a Les Jornades de Cultura i Responsabilitat Social: “Comunicació 3.0 i Accessibilitat Total”, organitzades pel Museu Marítim de Barcelona. Amb la participació d’experts, d’afectats i de desenvolupadors de tecnologies associades, les jornades ens van donar a conèixer algunes de les claus per aconseguir un “món virtual /digital” sense barreres.

Tot i que s’han fet grans avenços, encara queda molt per fer i les institucions culturals tenim un paper fonamental per tal de facilitar l’accés de la cultura a tothom. En aquest article hem volgut destacar especialment l’accessibilitat relacionada amb l’entorn web.

Les persones amb discapacitats s’enfronten a un món ple de barreres en el seu dia a dia. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no són una excepció. Les TIC són un factor clau perquè cada dia milions de les persones amb discapacitat puguin desenvolupar-se socialment i cultural amb total normalitat, i és per això que cal treballar per tal que les TIC siguin accessibles per a tothom.

La profunda integració de les TIC a la nostra vida quotidiana, laboral i cultural, fa que l’anomenada fractura digital sigui especialment incisiva per a aquells que no disposen de productes i serveis accessibles. Una manera de disminuir aquesta fractura és implantar polítiques d’accessibilitat web, perquè totes les persones puguin utilitzar de forma satisfactòria el web, independentment de les seves limitacions físiques o qualsevol de les derivades del seu entorn.

“El poder de la web radica en su universalidad. El acceso por parte de todos, independientemente de posibles disminuciones, es un aspecto esencial.” Tim Berners-Lee, W3C director e inventor de World Wide Web.

El World Wide Web Consortium (W3C) té un organisme, el Web Accessibility Initiative (WAI), que treballa per millorar l’accessibilitat del web arreu del món.

Per entendre la importància de l’accessibilitat web, ens fem la següent pregunta:

Com naveguen les persones discapacitades per internet?
Cal tenir present que les persones amb discapacitat entren al web amb uns productes de suport. Alguns exemples de tecnologies de suport són els lectors de pantalla, que llegeixen en veu alta el que apareix en la pantalla de l’ordinador a les persones que no poden veure-ho o llegir-ho, així com programari d’entrada de veu o polsadors per a persones que no poden utilitzar el teclat o el ratolí. Comprendre que la gent accedeix al web de maneres molt diferents és essencial a l’hora d’aplicar correctament els principis de disseny accessible i garantir, així, l’accés universal al nombre més gran possible d’usuaris.

Pàgina principal de Museu Picasso visualitzada amb un navegador web en mode text.

A continuació, presentem alguns dels principis per garantir que els llocs web siguin accessibles:

Proporcionar un text alternatiu adequat
El text alternatiu proporciona una alternativa textual que defineix continguts com imatges, animacions, vídeos. És especialment útil per a les persones amb discapacitat visual i que depenen d’un lector de pantalla per accedir al contingut d’un lloc web.

Subtitular i/o proporcionar transcripcions
Cal proporcionar subtítols i una transcripció del vídeo i àudio en viu. Amb l’àudio arxivat, la transcripció pot ser suficient.

Assegurar-se que els enllaços tinguin sentit fora de context
Cada enllaç ha de tenir sentit si el text de l’enllaç és llegit de forma aïllada. Els usuaris de lectors de pantalla poden optar per llegir només els enllaços d’una pàgina web. Certes frases, com ara “feu clic aquí” i “més”, han de ser evitades.

Garantir l’accessibilitat del contingut que no sigui HTML
Com arxius PDF, documents de Microsoft Word, presentacions de PowerPoint i contingut d’Adobe Flash.

Organitzar les pàgines
Cal utilitzar capçaleres, llistes i estructura consistent i, si és possible, fer servir el llenguatge CSS per a la maquetació.

Las Meninas (conjunt) de Pablo Picasso visualitzades amb un navegador web en mode text

En aquesta imatge podem veure com interpreta el contingut un producte de suport, ja sigui un lector de pantalla o un navegador web en mode text destinat a persones cegues o amb problemes de visió severes. El contingut web és lineal i basat en text, i detecta les capçaleres i els enllaços que hi ha a la pàgina. Aquí rau la importància d’una estructura correcta i lògica.

El contingut de les pàgines s’ha d’estructurar amb les etiquetes de capçalera <h1>, <h2>, etc., ja que la majoria dels lectors de pantalla i alguns navegadors permeten a l’usuari desplaçar-se dins d’una pàgina web “saltant” d’una capçalera a una altra, permetent arribar d’una forma més ràpida a la informació que es busca.

Entre moltes altres coses, també cal descriure amb detall cadascuna de les accions que es poden dur a terme per facilitar la navegació als usuaris.

Vista la dificultat que tenen les persones amb discapacitat visual per navegar per un lloc web, Santiago Moese (ONCE) ens va donar algunes pautes perquè els museus els puguem facilitar l’accés a la informació. Destaquem:

• Quan entrem en un lloc web, volem trobar fàcilment els enllaços informatius a la plana d’inici (horaris, preus, com arribar, la visita virtual, etc.).
• És molt important que hi hagi els RSS de les exposicions, atès que avui dia els museus són molt actius.
• Poder descarregar les informacions.
• Poder accedir a l’audioguia i poder-la descarregar en format MP3. D’aquesta manera, quan visiten el museu, se la poden carregar en el seu propi reproductor i els facilita molt la tasca.
• Audiovisuals accessibles i explicats mitjançant subtítols per a les persones amb discapacitats auditives.

Els conferenciants van valorar positivament el fet que en els darrers anys l’accessibilitat de les pàgines web hagi millorat. No obstant això, és imprescindible continuar treballant i ser conscients de les barreres a les quals s’enfronten les persones amb discapacitats.

Mireia Llorella
Equip Internet

Enllaços relacionats

Ponències de les jornades