Blog del Museu Picasso de Barcelona

Els museus avui vistos pels alumnes del Postgrau / 2

Continuem la selecció d’idees aportades pels alumnes del Postgrau de Gestió Museística que vàrem iniciar en aquest article. Com veieu, les noves onades de museògrafs pugen amb força crítica. Escoltem-los bé.

Museografia interactiva amb sentit: no a la banalització

“Actualment, encara podem trobar museus propis del segle XIX, i d’altres que han exagerat la fórmula convertint-se en parcs temàtics per a la diversió en família”.
Núria C.

“El museu ha de ser un espai fluid, dinàmic i participatiu que ofereixi eines interactives… És un escenari on tothom pot ser l’actor principal i compartir el seu guió, si vol”.
Núria G.

Taula interactiva. Museu de Portimao

“Lo más importante es encontrar el equilibrio entre acercarse al público, ya sea de forma física o virtual, y no banalizar sobre la obra/institución”.
Líria F.

“Para la comprensión y valoración de un discurso museográfico y de su entorno, el museo virtual proporciona diferentes niveles de información al usuario (visitante),  […] de forma que la relación entre objeto, museo y persona se transforma en un diálogo interactivo”.
Paola M.

“La participació no s’imposa, sinó que es genera a partir de la creació de mecanismes i espais que facin que el visitant se senti còmode i vulgui passar de consumidor a agent que participa amb el museu amb accions diverses”.
Elisenda J.

“Ja no serveix mostrar l’obra i res més, si no que s’ha de proposar significat, relació, interpel·lar el visitant amb el que se li mostra […] una nova manera d’explicar l’art de forma relacional on les col·leccions no contenen significat fix sinó que varia segons el seu context, amb la qual cosa les interpretacions són infinites i variables. És l’espectador qui activa la mostra, qui la mou…”
Esther G.

“El Museo está en un proceso de pleno cambio y adaptación a las nuevas propuestas expositivas y al avance de las tecnologías y esto lo mantiene en un permanente estado de prueba”
Laura M.

Públics

“Hay que tener presente que las exposiciones son del museo para el público”.
Teresa G.

“En museos de arte, el espectador es un mero paseante por las salas”.
Paula G.

“Els museus han d’aconseguir millorar el seu missatge, aprendre a explicar-se millor. Ara falta diàleg. Molt diàleg. Els museus han d’escoltar els seus públics”.
Àlex H.


Diferents maneres de captar l’opinió dels visitants a la Tate. No sempre cal tecnologia

“A excepció d’alguns museus, impera un gran desconeixement del públic potencial i especialment del públic adult local. Entenent aquest públic com aquell que no entra dins dels dominis del Servei Educatiu –públic escolar i públic familiar-, que no està de pas i que es podria fidelitzar per tal que veiés el museu com quelcom més que una institució que només cal visitar un cop a la vida. […] A poc a poc, a les institucions culturals està guanyant terreny la idea que el visitant del museu no és un mer consumidor de continguts i serveis, sinó que també pot ésser un agent, un prosumer que a banda de consumir també pot produir. […] Cal perdre la por a donar més protagonisme als visitants”.
Elisenda J.

“Los Museos se deberán enfrentar a un nuevo visitante que pide, exige, o simplemente espera otra experiencia que hoy por hoy no está plenamente satisfecha. Para ello seguramente los Museos se deberán plantear ciertos retos.[…] Demasiadas veces segmentamos a nuestros visitantes con variables sociodemográficas un tanto básicas (edad: joven vs gente mayor, o origen: turista vs residente), debemos también incluir variables de interés, motivación”.
Cristina L.

“La clave está en la variedad de iniciativas que interpelen a diferentes públicos con diferentes ansias. Consecuentemente, es obvio que otro de los temas claramente pendientes son los estudios de público. ¿Cómo podemos intentar interesar a públicos diversos si no sabemos qué les interesa?”
Alexandra P.

Educació

“…un necessari pla educatiu que no estigués vinculat només al període escolar, sinó que es pogués anar complementant en diferents nivells”.
Roser C.

“La universitat i els museus són dues institucions que poden crear diàlegs interessants que permetin noves visions i nous discursos del propi patrimoni. […] educar la ciutadania a veure i entendre l’art des d’una perspectiva crítica. El visitant normalment té una relació poc crítica, de molt respecte i alhora distància amb els museus”.
Mariona T.

Postgrau en Gestió Museística. Museu Picasso

L’entorn immediat

“Un museo debe estar vinculado con su entorno, conocer las necesidades y características de su ubicación y de sus habitantes, crear una relación abierta y generosa con los visitantes locales, hacerles sentir que el museo es parte del barrio y ellos son parte del museo”.
Deborah C.

“…instrumentalització de la cultura, on el paper de la cultura com a motor econòmic i de dinamització territorial passa per damunt de qualsevol altre tipus de legitimació. En el cas dels museus es pot visualitzar en l’aposta de molts governs per la construcció de grans contenidors. Són font d’atracció de visitants que no acaben de saber què són i que sovint obliden la seva dimensió local”.
Elisenda J.

Web i Xarxes socials

“No podemos dejar en manos de la web todo lo que el Museo físicamente no es capaz de gestionar. Innovación en los materiales de comunicación”.
Cristina L.

“Ya no sólo vale con tener una web, ahora mismo la web social 2.0 es mucho más importante, y un museo, al igual que cualquier otra empresa o institución tiene la obligación de estar en ella). Todo está al alcance de todos, la información es inmediata y llega a una gran número de gente con diferente franja de edad, cultura e intereses de todo tipo”.
Teresa G.

“Las redes sociales son más que una gran herramienta: son la forma de acceder a un entorno en que si no tienes presencia no existes para un gran número de personas”
Líria F.

La gestió

“La financiación pública de los museos […] se vuelve en su contra, provocando la “no necesidad” por parte de los museos de “esforzarse” en mejorar su proyecto de cara al público”.
Líria F.

“El partenariat cultural entre els museus els permet compartir exposicions i programes, compartir instal.lacions, personal i coneixement tècnic o fins i tot compartir campanyes de promoció i màrketing”.
Paco G.

“Els gestors d’aquestes institucions patrimonials són els responsables de transformar l’oferta estàtica vigent en una proposta atractiva i de qualitat […] El patrimoni s’ha convertit en un producte del mercat turístic, i el museu en un mitjà de comunicació de masses. Davant d’aquesta demanda del turisme massiu que reclama la producció d’un coneixement immediat i fàcil de digerir, cal una gestió responsable per a evitar banalitzar el discurs i fer sostenible i rendible el patrimoni cultural”.
Núria G.

“El predominio de las instituciones públicas provoca que las estructuras tiendan a ser más rígidas. […] aunque el financiamiento recibido a menudo no sea suficiente para desarrollar muchos proyectos, sí que ha ido permitiendo subsistir y, por tanto, no ha habido una necesidad acuciante de buscar estrategias para aumentar la autofinanciación”.
Alexandra P.

“Un museo responsable de la activación constante de sus significados, de la actualización de sus intenciones, y en constante desarrollo de debates. Para ello es importante que el Museo haya generado su posicionamiento des de la especificidad de su colección. Y a partir de ésta genere un constante flujo de propuestas consistentes con su especificidad, y de acuerdo a un Plan Director que de las líneas directivas para la ordenación de Programas, y sobre todo otorgue prioridades a los numerosos proyectos que plantee”.
Cristina L.

“El plan hace interactuar los diferentes departamentos que componen un museo […que] interactúan desde su campo participando con el conocimiento que les compete, aplicándolo para un fin común: un Mejor Museo”.
Laura M.

“El panorama museístic local està completament desordenat. Museus sense col·lecció vàlida o sense vida, sense interès o sense motiu. Falta de presència a les xarxes socials, museografies obsoletes, sistemes de treball i criteris de gestió més propis del s. XX que dels nostres temps… La part bona? Està tot per fer i hi ha molta gent que hi té ganes”.
Àlex H.

Podeu llegir més aportacions i idees al blog del alumnes del Postgrau. I repesquem un article del director del museu, i director del Postgrau, Pepe Serra, amb les seves idees sobre els museus del futur. Data del 2009, però segueix tenint vigència avui: coneixement,  públics, participació, treball en xarxa  i molt més, amb podcast inclòs.

Conxa Rodà

Co-directora del Postgrau de Gestió Museística

Enllaços relacionats

Matrícula oberta al Postgrau de Gestió Museística per al curs 2011-2012

Els museus avui vistos pels alumnes del Postgrau / 1

El Postgrau de gestió museística a examen: valoracions i millores

Com es fa funcionar un museu: un Postgrau diferent

Idees del director sobre els museus del futur

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *