Atès que la mostra “Devorar París. Picasso 1900-1907” arriba a les seves últimes setmanes, hem demanat a la seva comissària, Marilyn McCully, que ens ofereixi una visió privilegiada d’una peça especialment rellevant que forma part de l’exposició. Si voleu més informació sobre la tesi de la Sra. McCully i aquesta exposició, doneu una ullada a la breu entrevista de les nostres Càpsules d’estiu així, com la pàgina web de l’exposició. Si encara no heu tingut ocasió de visitar-la, no perdeu aquesta última oportunitat.

Autoretrat amb paleta. Picasso. París, 1906

Un dels meus moments preferits en muntar aquesta exposició ha estat l’oportunitat de mostrar junts el quadre de Picasso, Autoretrat amb paleta (París, 1906) amb el mateix cap ibèric que l’artista va guardar durant uns quants anys al seu taller.

Quan Picasso va pintar aquest quadre estava observant de molt aprop peces com l’escultura ibèrica, que van influenciar profundament en la seva pròpia formulació i propiciaren importants innovacions radicals, com podem veure clarament en obres posteriors com Les Demoiselles d’Avignon (París, 1907).

La història de l’escultura ibèrica és força interessant. Juntament amb un parell d’escultures més, va ser robada del Louvre per un personatge dels baixos fons que les va vendre –o almenys les donà- al poeta Guillaume Apollinaire, que en va regalar dues a Picasso. Tot i que Picasso hagués pogut saber o sospitar que les peces eren robades, les va guardar al seu taller durant uns anys, així com també va fer Apollinaire, que tenia la seva peça a casa completament a la vista.

El 1911, quan la Mona Lisa fóu robada del Louvre, Apollinaire va ser investigat a causa de la seva connexió amb l’home que havia robat les escultures. Per aquest motiu, Apollinaire i Picasso arribaren a la conclusió que s’havien de desfer de les peces, i van pensar de tirar-les al Sena, però no es veien en cor, així que les van retornar al Louvre.

Quan s’observa el fantàstic i imperiós autoretrat de finals del 1906 es veu clarament que Picasso havia assumit la posició de líder de l’avantguarda –amb Matisse al seu costat-. En aquell moment Picasso dedicava gran part de les seves energies a la recerca d’un nou i radical mètode de representar les figures en l’espai. L’artista ens mira confident amb els seus ulls negres, i la seva mà es fon amb la paleta al cantó inferior dret. Pinzellades soltes s’utilitzen per crear tant els voltants com el cos de l’artista, mentre que les línies fortes i definitives ens convencen de la presencia escultòrica d’aquest autoretrat.

Marilyn McCully
Comissària de l’exposició