Sembla ser que s’està oficialitzant el petit romanç que viuen la Wikipedia i els museus en els últims mesos. Tant és així que es va organitzar un Wikipedia lounge en una de les conferències més importants sobre comunicació en el sector, Communicating the Museum, celebrada fa uns dies a la ciutat de Düsseldorf i on vaig tenir la sort d’anar com a convidat.

L’equip de Wikipèdia al Wikimedia Community Lounge. Per Buzzeum (Own work) [CC-BY-SA-3.0 (www.creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons

Allà em vaig trobar amb prop de 200 professionals per parlar de la relació entre els museus i el públic, cada cop més diversificat i tecnificat.

Dins de les jornades es van presentar projectes molt interessants com l’arxiconegut Google Art Project, el projecte de recaptació de fons per adquirir Les trois grâces de Lucas Cranach el Vell dut a terme pel Museu del Louvre o els resultats de l’enquesta Culture Track, entre molts d’altres.

També es va parlar molt dels museus com a marca, dels museus accessibles, i dels museus com a  interlocutors més que com a simples emissors en els nous entorns digitals.

Amit Stood a l’escenari de CTM11 parlant sobre el Google Art Project. Per Buzzeum (Own work) [CC-BY-SA-3.0 (www.creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons

Entre ponència i ponència, al Wikipedia lounge vam atendre les preguntes de professionals d’arreu del món. Cada cop més museus volen col·laborar amb l’enciclopèdia lliure però no saben per on començar. Les pors més comunes del sector són la pèrdua de control sobre el contingut del museu i la desconeixença sobre les implicacions de les llicències Creative Commons.

Durant aquestes dies, alguns professionals de museus van descobrir que els viquipedistes són molt entesos en els usos i les restriccions de les lleis de propietat intel·lectual, creant-se debats interessants com si el Museu del Louvre ha de posar o no un logotip de copyright al costat d’una obra de 1531, o si vendre corbates amb obres de Klimt és o no mantenir la integritat de la col·lecció.

Conferència Communicating the museum. Dusseldorf 2011
Per Kippelboy (Own work) [CC-BY-SA-3.0 (www.creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons

La meva sensació personal de la conferència és que molts departaments de comunicació dels grans museus estan començant a assumir que comunicar-se és molt més que enviar una nota de premsa, que tenen ganes de formar part d’aquest nou entorn, d’aquesta nova conversa.

Tot i això, crec que aquest canvi serà lent en alguns museus; encara s’han de canviar certes tendències, ja que durant la conferència es van poder sentir frases com “un cop el visitant ha pagat l’entrada, s’ha pres un cafè i ha comprat una samarreta, hem de trobar sistemes per aconseguir que continuïn comprant” o “en el museu tot és marca, es tracta simplement de fer créixer aquesta marca”. Aquests museus no m’interessen.

Com va dir Victor Samra, responsable de comunicació digital del MoMA en la seva presentació: “En el passat eres el que posseïes, ara ets el que comparteixes”.

Àlex Hinojo
Viquipedista resident al Museu Picasso