Auditori ple, sala adjacent amb visionat en pantalla també plena, 600 connexions totals a la retransmissió en directe via streaming, i una elevadíssima participació a Twitter evidencien l’alt interès pel tema i les ganes d’aprendre i compartir entre els professionals en exercici i els que són en preparació.

Façana del MUSAC, Museo de Arte Contemporáneo de León, seu del Encuentro sobre redes sociales de museos y centros de arte contemporáneo, 1 d’abril de 2011. Foto: Conxa Rodà

L’organització del MUSAC  – impecable pre, durant i post- prepara un dossier amb material. Avanço aquí un resum i alguns conceptes dels molts que es van plantejar i debatre.

Javier Leiva i Javier Celaya van ser els ponents del matí i van presentar el marc teòric i pràctic de les organitzacions, els públics i les xarxes socials.

D’una manera molt fresca i col·loquial, Javier Leiva va parlar principalment de la reputació digital i la feina del Community manager. La ponència completa ja és disponible en vídeo.

Auditori del MUSAC. Javier Leiva, ponent, i Araceli Corbo, responsable de Biblioteca i impulsora de la Jornada

Celaya va remarcar com es complementen la web –publicació col·lectiva i sense firma- i el blog –articles individuals i signats- i va ser crític amb el fet que molts museus fan al blog un “corta y pega” de la web, quan cal diferenciar-los en continguts i en llenguatge. Aquí hi ha el seu powerpoint de Los museos en la web.

La tarda era reservada per la taula rodona amb la participació de Nerea García, MediaLab Prado, Pilar Gonzalo, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), Lucía Calvo, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB),  Paula Álvarez, Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (MUSAC) i jo mateixa per part del Museu Picasso.

Una taula de 3 hores! Jo pensava, uf, com ho farem per fer-ho prou interessant i “retenir” el “públic”? Doncs les hores ens van passar ràpid, el públic va participar molt activament  i encara haguéssim pogut estar més estona –de fet ho vam fer a la sortida- aprofundint temes o encetant-ne de nous que no hi havien tingut cabuda –drets, mobilitat…

El vídeo és ja a la xarxa però mentre no disposeu de les 3 horetes per veure’l, traço aquí 10 pinzellades –idees i preguntes– sobre les quals es va debatre:

1. Ja no és qüestió de plantejar-se els museus si entrar o no a les xarxes socials, sinó quan i com fer-ho. Dues bones raons per entrar ja: els nostres usuaris parlen de nosaltres a les xarxes, doncs conversem-hi. I d’aquí poc, aquells centres que no permetin la participació de l’usuari estaran manifestant-hi un cert menyspreu.

2. Cal implicar tota l’organització. No es pot fer 2.0 amb mentalitat 1.0. Això sol comportar un canvi organitzatiu. Les xarxes socials proporcionen als departaments que habitualment no tenen contacte directe amb el públic l’oportunitat de comunicar la seva tasca de manera oberta, hi ha bons exemples de blogs de restauració, registre, conservació.

3. Cal evolucionar de la comunicació unidireccional, que encara molts utilitzen a les xarxes socials, a la conversa. No hem de ser emissors del que fem i pensem al museu, sinó fer difusió d’allò que pot interessar el públic, reconèixer i felicitar el que fan els altres, fer de connectors, ser conversadors.

4. Importància de l’equip plural: per ser coherents amb la pròpia filosofia participativa del 2.0 i per sostenibilitat.

5. El Community manager és el portatveu 2.0 de la institució. No és lògic deixar-lo sol/sola davant d’aquest repte. Si no deixaríem a un becari acabat d’incorporar la responsabilitat d’editar la revista del museu, per què ho fem a les xarxes socials? Els becaris i gent en pràctiques estan fent una feina excel·lent però no els hem de deixar fer en solitari, necessiten eines, criteris i suport de la resta de l’organització.

6. Els wikipedistes són cibervoluntaris: una major cooperació entre Museus i Wikipedia revertirà en un millor servei als usuaris.

7. Com poden els museus afavorir públics constructors, crítics, consumidors, propositius? Com fomentar una participació que aporti continguts de valor, visions crítiques en comptes d’una participació supèrflua que només porta a “m’agrada”?

8. S’involucra a artistes i comissaris en la creació de continguts específics a les xarxes socials?

9. Cada xarxa requereix un tractament de continguts i de to específics. Cal saber adequar el missatge i no merament replicar el mateix a diverses plataformes.

10. Les xarxes 2.0 amplifiquen les oportunitats de comunicació que han existit de sempre. Només que ara tot va molt més ràpid, té un abast global i tots en som participants. Si els museus sabem aprofitar aquest potencial, estenent el coneixement i afavorint la participació,  estarem acomplint millor la nostra missió museal.

Acabo amb dos apunts sobre els museus de Lleó visitats.

El MUSAC, excel·lent amfitrió de la Jornada, s’allotja al magnífic edifici premi Pavelló Mies van der Rohe 2007. El museu aplica el que la nova conceptualització museogràfica predica de fer la col·lecció menys “permanent” i anar renovant peces exposades i muntatges. Ara bé, i queda tema per al debat, actualment presenta sis exposicions temporals i no té exposats els fons de la col·lecció. Ni una petita mostra. Com que és un museu i no un centre d’exposicions, potser trobar un millor equilibri entre dinamisme i accés a la col·lecció faria que els visitants ocasionals no perdessin l’ocasió de conèixer el fons. A destacar l’ampli programa d’activitats que impulsa la biblioteca-centre de documentació (¡felicidades, Araceli y Raquel!).

MUSAC. Públic adolescent visitant les sales. Biblioteca. Fotos: Conxa Rodà

El Museo de León abasta des de la prehistòria al s.XIX. He de confessar que hi vaig entrar pensant que seria un petit museu amb molts objectes i museografia antiga. Res més lluny de la realitat. Presenta una museografia moderna, molt enfocada al visitant, interactiva, amb recursos senzills però efectius, senyalització en Braille, audioguia en iPod. Un museu que traspua respecte pel visitant i afany de transmetre el que els seus fons contenen. Preu d’entrada 1,20€ audioguia gratuïta.

Museo de León. Plànol en relleu i senyalització en Braille al vestíbul. Una visitant interactua amb el muntatge referent a una estela.

Conxa Rodà
Coordinadora de Projectes

Més cròniques del Encuentro:
“Compartiendo nos enriquecemos”
20 puntos claves de la intervención de Javier Celaya en #cmuseos
Todos los tweets de #cmuseos

Què us ha semblat la Jornada? Estaríeu interessats en la celebració d’un 2º Encuentro a nivell estatal?