Faire parler les murs, papier peint in situ, és el títol de les jornades que han tingut lloc a Suïssa al Château de Prangins. El Museu Picasso de Barcelona hi hem estat convidats a presentar una comunicació sobre el conjunt decoratiu en paper imprès, del s. XVI, trobat al 2009 a una de las sales de la planta baixa del Palau Aguilar.

El castell de Prangins és una magnifica construcció de 1700 situat a la vora del llac Léman i des del 1993 és la seu del Musée national suisse.

Château de Prangins

La celebració del col·loqui al castell de Prangins no va ser casual. Al llarg de la seva història, el paper pintat va tenir un lloc destacat en la decoració interior de les parets de l’edifici. Una magnifica exposició titulada Papiers Peints, poésie des murs, comissariat per Helen Bieri Thomson, conservadora del museu, ha recollit els testimonis de las intervencions dels diferents propietaris i la classificació de les múltiples manufactures de paper pintat inventariades a l’edifici.

Sostre enteixinat i detall del paper pintat

Aquesta trobada entre especialistes en paper pintat, tècnics en Patrimoni, historiadors i restauradors, ha estat una excel·lent ocasió per difondre el nostre conjunt i confrontar opinions sobre possibilitats del seu origen i manufactura. Tal com havíem apuntat en el moment de la restauració del conjunt i la posterior presentació a les Jornades de les Egipcíaques el novembre del 2009, hem pogut ratificar, que la decoració del sostre del Palau Aguilar és una manufactura del renaixement tardà, finals del s. XVI.

La utilització del paper imprès va ser una pràctica recurrent pel cobriment d’interiors de mobles, decoracions d’instruments musicals, petits objectes… però la utilització per la decoració d’espais interiors representa una faceta molt poc coneguda. Els exemples conservats no són nombrosos, encara que recents estudis han confirmat l’existència de suggerents papers impresos tant pel recobriment mural (ancestre del paper pintat), com pel recobriment d’enteixinats.

En opinió dels especialistes, aquest sistema decoratiu va ser una solució que responia entre altres factors a motius econòmics, ja que era una manera simple d’imitar materials costosos com la marqueteria en fustes de qualitat o els teixits brodats.

En el nostre cas, sembla clara una voluntat de continuïtat estètica amb els cicles decoratius conservats a d’altres sostres de l’edifici . No oblidem, que el Museu Picasso conserva magnífics exemples de sostres enteixinats amb policromia a partir del segle XIV, i el recurs de la imatge impresa podia ser una solució excel·lent.

La connexió amb el món dels impressors, tant important en la Barcelona del s. XVI, és una via oberta d’estudi per la continuació de la nostra investigació. Una manera d’ampliar el coneixement sobre la història del edifici i dels seus propietaris.

Reyes Jiménez
Cap de conservació preventiva i restauració