Blog del Museu Picasso de Barcelona

e-entrevista amb Nina Simon per al Museu Picasso

Vaig conèixer la Nina Simon a Indianapolis al Congrés Museums and the Web 2009, però ja havia estat llegint el seu blog instructiu i enginyós, MuseumTwo, des de fa força temps. Precisament per aquest blog va guanyar un Premi al MW09 Best of the Web. Com ja hem anat difonent, ens complau molt donar la benvinguda a la Nina al nostre museu, on farà una xerrada el dimecres 17 de novembre de 2010.

La Nina acaba de publicar fa uns mesos el seu primer llibre, The Participatory Museum. Podeu llegir una ressenya en un article que hem escrit recentment. Vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar la Nina abans que vingués a Barcelona. Aquí teniu l’entrevista:

Quines són les principals característiques d’un Museu Participatiu?

Un museu participatiu és una institució que vol descobrir vies per tal que els visitants i membres de la comunitat contribueixin a millorar-la, a fer-la més eficaç. És un museu que respecta els visitants com a públic amb idees útils per oferir. És un lloc on el personal està molt predisposat a trobar les millors maneres per incorporar la creativitat dels visitants, els seus coneixements i la seva experiència als objectius institucionals.

Els museus estan començant la transició de centrar-se en l’objecte a centrar-se en el públic. Aquesta evolució no avança sense friccions. Quina estratègia recomanaries per un bon procés intern als museus que es plantegen obrir la institució cap a un funcionament més atractiu / participatiu?

Molts museus requereixen que cada membre del personal – administradors, comissaris, directius, tothom! – passi més temps en contacte directe amb els visitants. Si s’està centrat en l’audiència, s’ha d’estar pensant en públics tot el temps a mesura que es van prenent decisions que els afecten. Com millor coneguis el públic (i, idòniament, més et preocupes per ell), seràs més fructífer a l’hora de treballar amb els membres del personal per aconseguir objectius comuns entorn de la creació d’una experiència centrada en el públic.

Tate Modern Londres. Fotos: Conxa Rodà

Una cosa que he après mentre aplicava iniciatives 2.0 al nostre museu és que fins i tot en un terreny tan informal com el de les xarxes socials, tot el que es faci ha d’estar molt ben planificat per a tenir èxit. El mateix passa en els processos de participació: encara que flexibles i adaptatius, requereixen una dedicació ben planificada, ben monitoritzada i sostenible durant tot el procés, oi?

Exacte. Com Studs Terkel solia dir sobre la realització de bones entrevistes de ràdio: “Prepara, prepara, prepara, i després improvisa”. Una bona planificació ajuda a què tant el personal com els visitants se sentin segurs que saben el que cal fer per sortir-se’n. Sovint les persones se senten més còmodes sent creatives dins de límits especificats que en un entorn completament obert.

Big Draw Barcelona 2010. Foto: Jordi Mota

Què recomanaries als Museus fer quan comencen a involucrar els visitants?

Anar a les sales i parlar amb ells! Si passes temps amb els visitants, veient les coses amb els seus propis ulls, molt aviat comences a entendre els seus interessos i a enfocar les coses des de la seva perspectiva. Quan es tracta de convidar els visitants a participar, només s’activaran si l’activitat és realment atractiva i satisfactòria per a ells. Cal comprendre què els motiva i interessa per dissenyar alguna cosa que els impliqui de debò.

Què recomanaries als Museus NO fer quan comencen a involucrar els visitants?

No ser falsos. Els visitants poden percebre quan un museu els demana la seva opinió, però realment no els importa la seva resposta. En la meva experiència, els projectes participatius menys exitosos són aquells en els quals el personal no desitja realment ni necessita les contribucions que sol·licita del visitant. Aquesta és una qüestió bàsica de respecte del temps dels visitants i les seves energies. Aplicant-lo a un context professional: no li demanaries mai a un company de feina que prepari un informe o ofereixi la seva opinió si no t’ha de ser útil. Hem de tractar els visitants amb aquest mateix respecte bàsic.

Una dificultat afegida per als museus d’art contemporani, respecte els de ciència o d’història, és que els drets d’autor no solen ser propietat del museu, sinó dels artistes o de l’entitat gestora dels drets d’artista. En el llibre, es pot percebre una certa irritació cap als museus que no permeten als visitants fer fotografies, fins i tot sense flash. La veritat és que en la majoria dels casos no és la política del museu, sinó l’obligació d’aquest de no permetre l’ús públic de les imatges. Es tracta d’un veritable mur contra les fotografies i els vídeos dels visitants. Algun suggeriment?

Aquest és un gran problema. L’única forma real de tractar-lo que he vist en algunes institucions és ensenyar als prestadors i als artistes els beneficis de la relaxació de les polítiques de les fotografies. Si aquesta discussió es converteix en part de totes les negociacions del contracte, almenys el museu es troba en una posició informada per decidir si un artista o un treball val la pena entesos els objectius d’implicar activament el públic.

Capçalera del blog MuseumTwo

Has estat blogger a MuseumTwo durant més de 4 anys, quan el concepte mateix de 2.0 era encara bastant desconegut. Han evolucionat els usuaris, has notat una evolució en la visió dels usuaris de Museu 2.0?

I tant! Quan vaig començar el 2006, la gent seguia preguntant, “Què és la Web 2.0 i per què m’ha de ser útil en aquest museu?” I després van començar a preguntar, “Com puc tenir un motiu per començar a provar-ho?” Ara, en els dos últims anys, han començat a preguntar: “Com podem fer els projectes més elaborats, amb més èxit, i com els hem d’avaluar?” He vist una explosió de treball en aquesta àrea i m’emociona formar part d’un moviment d’aquest tipus.

Moltes gràcies, Nina, també ens complau ser-ne part!

Conxa Rodà
Coordinadora de projectes

Heu desenvolupat alguna experiència participativa al vostre centre o hi heu pres part com a visitants?

Què li voldríeu preguntar a la Nina Simon? Feu-nos arribar les vostres preguntes via aquest blog o via Twitter a @museupicasso i les hi plantejarem dimecres al torn de debat.

3 Comentaris
  • Mar Sánchez
    Novembre 17, 2010

    Moltes gràcies Conxa per compartir aquesta entrevista! Esperem aprendre moltes coses en la xerrada d’avui!!

  • Soledad Gómez Vílchez
    Novembre 17, 2010

    Muchas gracias al Museo Picasso por hacer extensible la charla de Nina Simon a los que nos encontramos fuera de Barcelona.

    Quisiera poder hacerle una pregunta:

    Muchos museos son reacios a asumir modelos participativos por un miedo a la “pérdida de control” que supone que el visitante pueda ser también parte activa de los procesos, ¿qué les dirías a los representantes de este tipo de instituciones para conseguir que dejaran a un lado sus reticencia y cambiaran su idea de museo?

  • Museu Picasso
    Novembre 17, 2010

    Nina: creo q hay museos que recelan de la posible pérdida de “autoridad”. Hay muy buenas experiencias, incluso en otros ámbitos, como la prensa, en que los usuarios pueden dejar sus comentarios y en ningún momento el lector se confunde respecto cuál es la voz del periódico y cuál la de los lectores. Los museos pueden hacer igual. El museo conserva su “autoridad” científica, pero abre la puerta a la participación. De este modo los museos peuden iniciar su camino a la particiapción e ir creciendo des de allí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *