Blog del Museu Picasso de Barcelona

Difusió cultural, participació i noves tecnologies

Aquestes últimes setmanes he pogut assistir a dues jornades ben interessants que posen de manifest la necessitat de repensar els mètodes de difusió cultural en la societat actual. Què és art? què és comunicació? com es difon la cultura? on està el límit i com es transmet aquesta informació són les temàtiques sobre les quals han reflexionat les III Jornades d’Innovació i Difusió Cultural del CCCB i la Tertúlia Digital: Aspectes clau per innovar i internacionalitzar el sector audiovisual amb èxit a Barcelona Activa.

Al CCCB vam poder assistir a unes xerrades que, tal i com ens introduïa Juan Insua, reflexionen sobre el paradigma de la innovació en el camp cultural que més enllà de l’art, de la cultura estàtica, proposa una cultura de la participació on els usuaris interactuen amb aquesta fent-la més abastable i, per tant, més propera als seus interessos i inquietuds. És molt important que les institucions culturals incorporin aquest rol mediador entre la cultura i els seus usuaris per tal de poder-la democratitzar, fer-la més social i, per tant, emular les xarxes culturals ja existents.

Beryl Graham aplicava especialment aquest concepte a la reformulació del comissariat de les exposicions. Internet ha canviat la manera en què funcionen certs aspectes del museu, especialment relacionats amb la comunicació, de manera que també s’han de repensar les formes tradicionals en què els continguts es presenten davant del públic. D’aquesta manera han sorgit diverses disciplines, com per exemple el media art, el net art, que més enllà de la mera experiència contemplativa també es proposen interactuar i co-crear amb els usuaris per tal que l’experiència expositiva sigui conjunta.

Per altra banda, i contràriament al que molts poden pensar, la filosofia no està renyida amb la informàtica ni tampoc aquesta amb l’art. Joan Soler-Adillon, informàtic i filòsof, n’és ben conscient i la seva exposició aprofundia en el concepte d’emergència relacionada amb l’art i la vida artificial. L’emergència, en certa manera espontània, és el resultat de les interaccions de les parts que conformen el tot. Com en una colònia de formigues la suma de les individualitats, les connexions en xarxa, produeixen un tot molt més ric, la interactivitat dels diferents usuaris amb els ordinadors com a eina de creació generen una experiència participativa única. D’aquesta manera, l’usuari pot realitzar una mateixa activitat cultural diverses vegades (com la visita a una exposició) disfrutant, cada vegada, d’una experiència diferent.

També trobem altres tecnologies i disciplines que permeten interactuar amb els usuaris i la realitat que els envolta. En aquest cas m’agradaria destacar de l’exposició de Roc Parés les que fan referència a la realitat virtual, la realitat augmentada i la realitat mixta. Parés ens oferia així un repàs a tecnologies audiovisuals potser menys conegudes o menys aplicades al món de les institucions culturals, però que poden esdevenir un repte de futur per comunicar-se i interactuar amb els usuaris. Parés indicava que fan falta plataformes de difusió cultural que permetin a l’usuari entrar en contacte amb la informació i els continguts. Plataformes, totes elles, basades en tecnologies audiovisuals que generin una audiovisualització de l’art, de la ciència, del coneixement, de la societat.

Wikipedia

En aquest sentit, la tertúlia sobre la internacionalització del sector audiovisual a Barcelona Activa presentava tres casos molt específics d’empreses immerses en l’audiovisualització de la cultura. Teresa Guitart (Analista estratègica de programació de TV3), Miríam Porté (Productora de “Distinto Films”) i Angela Bosch (Directora del consorci “Catalan Films & TV”) responien a les preguntes de Víctor Horcasitas (Director “The American Society of Barcelona”) sobre la importància dels nous mitjans digitals per abastar al públic actual, més ampli i sovint en moviment. A la tertúlia es van tractar els conceptes més tradicionals sobre producció, difusió i distribució audiovisual, però també sobre les oportunitats d’innovació que brinden les noves tecnologies. D’aquesta manera la Teresa Guitart destacava la importància de crear continguts no només pensats per a la televisió, sinó també per a Internet i les xarxes socials. En aquesta mateixa línia, la Míriam Porté apuntava el paper que les noves tecnologies tenen en la distribució, com per exemple els canals de vídeo de Youtube que permeten un abast de recepció molt més ampli que els canals tradicionals. I l’Àngela Bosch destacava que s’ha de tenir en compte especialment el contingut dels productes que es creen tot i que el business inicial hagi canviat. Actualment s’han de tenir en compte plataformes fins fa uns anys impensables dins el mercat de la cultura com ha estat el cas dels videojocs.

En definitiva, en tots aquests casos es posa de manifest que l’usuari és mòbil i pot ser participatiu i que per al consum audiovisual, museístic o cultural en general s’han de crear productes adaptats a aquestes circumstàncies. Les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació i totes les eines que se’n deriven juguen un paper fonamental i s’han d’entendre no com a rivals, sinó com a vies complementàries que s’han de tenir en compte a l’hora de pensar un producte cultural integral.

Cristina Martín

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *