Dijous 14 d’octubre hem inaugurat al Museu Picasso l’exposició “Picasso davant Degas”, una coproducció del museu amb l’Sterling and Francine Clark Art Institute de Williamstown, Massachussets.

Aquest projecte, comissariat per Elizabeth Cowling i Richard Kendall, és el resultat de quatre anys de recerca d’ambdós historiadors, una reconeguda especialista en l’obra de Picasso i un expert estudiós del treball d’Edgar Degas. I el seriós treball de fons es nota en totes i cada una de les tries d’obra, en la profunditat dels plantejaments, en la seriositat de les tesis promogudes però alhora en la fascinació i l’esperit obert amb què es plantegen les seves pròpies propostes.

Com els propis comissaris indiquen, l’exposició parteix d’un plantejament molt simple que pren moltes formes diferents: qüestionar per primera vegada en la història de l’art com Picasso es va mirar l’obra de Degas, un artista d’una generació anterior a ell, al qual no va conèixer personalment, però que és obvi que va admirar i, en diferents etapes de la seva vida, es va plantejar com a repte, com a referent i com a inspiració. Aquest plantejament no està lliure de controvèrsia i deixa moltes preguntes en l’aire: cada espectador pot estar-hi d’acord o no, i pot arribar a les seves conclusions, que us animem a expressar a través del nostre blog, Twitter o a la pàgina de Facebook.

Muntatge de l’exposició

Aquesta proposta presenta també una oportunitat única de veure a Barcelona grans obres dels dos artistes, com el magnífic oli Al cafè (L’Absinthe), d’Edgar Degas, obra clau de l’Impressionisme francès, que és un generós préstec del Musée d’Orsay de París: o Retrat de Sebastià Junyer i Vidal, obra emblemàtica dels primers anys de Picasso a París, prestat per Los Angeles County Museum of Art. Aconseguir aquests préstecs d’obres que generalment no surten dels seus museus ha estat una importantíssima tasca d’equip entre els comissaris i la direcció dels centres, i el fet que hagin pogut venir al Museu Picasso indica que, a nivell internacional, el nostre museu s’equipara en col·lecció i rellevància amb institucions de gran renom.

Edgar Degas, Al cafè (L’Absinthe), 1875-1876 | Pablo Picasso, Retrat de Sebastià Junyer i Vidal, 1903

Com a projecte, l’exposició s’insereix de ple en el programa del museu, en el sentit de obrir una nova via de revisió i recerca sobre Picasso, aportant narratives completament noves. Per al museu, amb el futur centre d’estudis a punt de ser inaugurat, l’exposició suposa la demostració de la possibilitat de repensar Picasso i trobar nous camps d’aproximació a l’artista.

Per la seva dimensió internacional i la qualitat de les tesis aportades, “Picasso davant Degas” suposa un punt de inflexió en aquesta línia de treball i marca les línies a seguir en el futur.

En les activitats entorn l’exposició voldria destacar el programa de performance Com ens veiem / Com ens veuen, que representa l’altra línia de treball del museu, que vol connectar Picasso amb a la creació contemporània, tot revisant la vigència del seu treball i les seves aportacions a la Història de l’Art, i com aquesta és un continuum en el qual els diàlegs són constants i es retroalimenten, resultant en una sèrie d’ aprenentatges continuats.

Barcelona és l’única seu europea d’aquesta exposició. Us convidem a deixar-vos seduir per l’impacte de la bellesa i de la força de les obres.

Pepe Serra
Director