Entrevista amb Richard Kendall i Elizabeth Cowling comissaris de l’exposició “Picasso davant Degas”. Comentaris seleccionats i vídeo de la entrevista.

Richard Kendall: Ella treballa sobre Picasso, jo treballo sobre Degas, i vam dir, bé, aquí tenim un argument, un argument molt interessant, un repte per a nosaltres per posar-lo en forma d’exposició i per examinar la forma en què Picasso va mirar Degas, va aprendre de Degas, es va comprometre amb l’art de Degas, i com s’articula en el curs de la seva carrera. Això és realment la base de l’exposició: és una idea molt simple que hem seguit pas a pas a través de la mostra.

Elizabeth Cowling: L’exposició compta amb diversos espais diferents. Comença amb el treball primerenc dels dos artistes, quan eren joves, estudiants, i la idea no és que Picasso estigui influenciat d’alguna manera per Degas, sinó que ambdós tenen la mateixa formació, una formació acadèmica, estaven aprenent a dibuixar, la figura humana era el centre absolut del seu treball, i van produir obres que són de tipologia similar, i en alguns casos, extraordinàriament semblants. [...] La següent secció de l’exposició aborda el moment en què Picasso va començar a viatjar a París, i en realitat va ser quan va començar a veure les obres originals de Degas.

RK: El centre de l’exposició és una galeria dedicada totalment a la idea de la dansa, les ballarines i el ballet. Degas, en vida, va ser anomenat l’artista de la dansa, i tenim en aquesta secció la famosa Jove ballarina de catorze anys, que va ser una escultura escandalosa en temps de Degas, i la resposta de Picasso a aquesta, en les pintures i dibuixos, etc.

EC: La secció final de l’exposició tracta un aspecte de l’exposició molt menys desenvolupat. Des de fa molts anys es coneix que Picasso va col·leccionar monotips sobre bordells de Degas. [...] També se sap que al final de la seva vida, Picasso va fer una sèrie de quaranta gravats basats i inspirats en els bordells de monotips de Degas en què va posar la seva pròpia caricatura de Degas.

RK: Esperem que la gent la vegi com una exposició que fa preguntes, així com fa afirmacions. Realment és una exposició argumentativa en què estem presentant una gran quantitat de noves idees sobre Picasso i Degas, i presentant noves evidències sobre la relació entre l’obra de Picasso i Degas. Algunes tenen molta força i semblen gairebé irrefutables, d’altres són molt més obertes. I esperem que els visitants que entrin en aquesta exposició es formin les seves pròpies opinions.

Richard Kendall i Elizabeth Cowling
Comissaris de l’exposició “Picasso davant Degas”