Blog del Museu Picasso de Barcelona

L’efímer puzzle de L’abraçada de Picasso. Relat d’una descoberta

La història d’aquesta troballa té dues dates, el 2004 i el 2010. L’estiu del 2004, durant una visita al Museu Diocesà de Barcelona amb motiu de l’exposició “4Gats. De Casas a Picasso”, vaig veure per primer cop un dibuix raríssim de Picasso, provinent d’una col·lecció particular. L’obra es presentava com si fos completa i es tractava d’una llenca vertical, allargassada i estreta (59×12,6cm), on només es distingia un edifici i un carruatge. La tècnica, era un pastel d’un cromatisme vibrant. L’obra, bé que sorprenent i poc divulgada, no oferia cap dubte; era un picasso.

Vaig comprar el catàleg i seguidament vaig escanejar la imatge per incorporar-la al meu arxiu picassià, entre aquelles obres que mereixen un seguiment especial. Durant dies em va obsedir aquesta imatge que, des d’un primer moment, m’havia semblat familiar. Només veure-la vaig tenir la convicció de l’existència d’una altra part, ja que feia tot l’efecte d’una obra incompleta. Picasso mai hagués signat una creació seva –i aquesta anava signada inequívocament de la seva mà- d’aquestes característiques.

L'Abraçada
Llenca vertical de l’obra. Foto: Gasull Fotografia

Aquesta llenca presentava una lectura iconogràfica -evocant Steinlen i Munch– i unes característiques tècniques que la situaven amb tota seguretat entre els anys 1900 i 1901, és a dir, durant les dues primeres estades a París –i bàsicament durant la primera, en que emprà el pastel rere les passes de Toulouse-Lautrec i, sobretot, Degas-. Vaig donar una ullada a tots els pastels d’aquest període i ben aviat vaig treure’n l’entrellat: en una visita al Museu Picasso em vaig entretenir mirant alguns dels magnífics pastels del moment parisenc.

Tot mirant un dels millors, L’abraçada, vaig adonar-me que, tant pel cromatisme com per l’estructura, podia encaixar amb la llenca. En aquell moment no tenia ambdues imatges a l’abast per confrontar-les però la convicció ja era gairebé total. Vaig acabar la visita precipitadament amb la necessitat de comparar totes dues peces. Efectivament, encaixaven a la perfecció, la llenca era exactament la part esquerra de L’abraçada, de la que durant molts anys havia estat separada. En aquell moment, com que desconeixia qui era el propietari, no vaig fer altra cosa que incorporar-ho al meu arxiu com una petita troballa, sense anar més enllà.

L'Abraçada
L’abraçada. MPB 4263. Foto: Gasull Fotografia

A la primavera del 2010 i amb motiu de la preparació de l’exposició “Picasso vs. Rusiñol”, el conservador del Cau Ferrat de Sitges, Ignasi Doménech, en conversa informal, m’assabentà de l’existència d’un picasso en una col·lecció particular per si m’interessava. M’arriben sovint notícies d’aquestes però, en un tant per cent molt elevat, l’autoria de l’obra és més que dubtosa. Quan li vaig inquirir sobre la peça la primera dada em posà en alerta: “es tracta d’una llenca vertical” em digué. La primera informació que hom dóna sobre una obra d’art acostuma a ser el tema (“és un paisatge”), la tècnica (“és un oli”), però rarament el format. Però aquesta fou la primera informació perquè era precisament la més específica, la que més la diferenciava d’altres. De seguida vaig intuir que podia ser l’obra que havia vist el 2004 i tot seguit li vaig demanar la possibilitat de veure l’obra.

Així va ser: aproximadament un mes després tots dos vam visitar la propietària i, en mostrar-nos l’obra, es va confirmar definitivament la hipòtesi. Vam demanar la peça en préstec per a l’exposició, al que accedí molt amablement i actualment les dues parts estan emmarcades conjuntament i a molts pocs mil·límetres l’una de l’altra, gairebé tal com va ser concebuda inicialment.

Aquesta nova visió ofereix una lectura ben diferent; compositivament es produeix un desenquadrament de l’escena central en la mesura que la parella protagonista perd centralitat. El camí-carretera afegeix profunditat i el carruatge dota de moviment i dinamisme un espai fins ara dominat per l’estatisme de dues figures que presenten un nivell de fusió quasi escultòric.

L'Abraçada
Visió de conjunt.

Totes dues parts estan signades però, al nostre entendre, cronològicament la primera signatura és la de la llenca. Amb tota seguretat l’obra fou mutilada pel propi artista -o amb el seu consentiment-, i llavors la tornà a signar, aquest cop dedicada al “doctor Bilaró” (sic). Siguin quines siguin les circumstàncies, el cert és que fou mutilada molt poc temps després perquè les signatures són gairebé coetànies: La primera (“P.R.Picasso”) és de la tardor del 1900 i la segona (“P.Ruiz Picasso”) és una mica posterior, del mateix any o com a molt del 1901, any en que es decanta definitivament per la signatura “Picasso”.

Picasso versus Rusiñol
Exposició “Picasso vs. Rusiñol”. Foto: Xavier Torres-Bacchetta

Dissortadament, a L’abraçada en el seu estat originari li queden només uns mesos de vida. El 5 de setembre del 2010, quan tanqui portes l’exposició “Picasso vs. Rusiñol”, la llenca tornarà a la col·lecció particular d’on ha sortit. Però ja no serà el mateix; mai més podrem mirar L’abraçada com la miràvem abans, quan la teníem com una obra completa. Ara ja compta amb tota una història al darrera que, afegit a la seva qualitat tècnica, la farà als nostres ulls més apassionant encara.

Eduard Vallès
Conservador del museu i comissari de l’exposició “Picasso vs. Rusiñol”

13 Comentaris
  • Carles V
    juliol 26, 2010

    Molt interessant la descoberta d’aquesta “abraçada” entre la llenca vertical i la resta del quadre.

  • Museu Picasso
    juliol 26, 2010

    Voleu jugar a fer vosaltres l’enganxada de les 2 parts?
    A Facebook ho podeu fer a http://bit.ly/ayQpM3

  • Museu Picasso
    juliol 31, 2010

    ¿Queréis jugar a pegar los dos fragmentos de la obra?
    En Facebook lo podéis hacer en http://bit.ly/ayQpM3

  • Museu Picasso
    juliol 31, 2010

    Would you like to play putting the 2 pieces together?
    You can do it on Facebook at http://bit.ly/ayQpM3

  • Rene
    desembre 6, 2011

    This is a “beautiful” piece! Actually, I like it better without the missing strip. It seems to take away from the main subjects in the painting. Any available/published theories as to “why” Picasso might have mutilated this particular piece? Were there many prints made of “The Embrace” in its original state? If so, how many? Did the original require a great deal of restoration It’s absolutely wonderful! I’d love to own a print! Gracias for sharing this.

  • Eduard Vallès
    desembre 9, 2011

    Hi Rene, the two images were published together for the first time in 2010, on the occasion of the exhibition Picasso versus Rusiñol, which I curated. Before then the two pieces were known separately, but had never been identified as forming a unit. We have no knowledge of any extant image of the original state before the mutilation, and in all probability none exists. The reason for this is that the mutilation occurred within a year of the execution of the work in Paris in 1900. We can be sure of this because the second signature is from 1900 or 1901 and no later, because that year he started to sign himself Picasso. Thus the two pieces have been separate almost from the beginning, making it difficult for there to be a photograph of the original whole.

    While we do not know the reason for the mutilation, it seems beyond doubt that it was done by the artist himself, because he signed it again, dedicating it to Dr. Vilaró, which suggests that it may have been a gift. In some cases a work was mutilated in this way because the artist felt that it was improved, or simply to mount it in a smaller frame. In this particular case we have no first-hand testimony and are limited to hypotheses.

    The mutilated version certainly has a more balanced composition, placing the couple in the centre of the image. This is the more closed and static version. The original has greater vitality and dynamism, however, thanks to the street and the carriage. At present the mutilated portion is not in the possession of the Museu Picasso but in a private collection, and was kindly loaned to us in order that the two parts could be shown together in two exhibitions. The reconstituted original is published in the catalogues of these exhibitions: Picasso versus Rusiñol (curated by Eduard Vallès, 2010, pp.100-101) and Picasso in Paris 1900-1907. Eating Fire (curated by Marilyn McCully, 2011, p. 22). Thanks for your interest!

  • Rene
    desembre 24, 2011

    Thank you for all of the interesting information on this “lovely” piece and for taking time to post it. I have two more questions about this work. First, I read somewhere that Picasso did this work in Crayon? Is it crayon? It doesn’t look like watercolor. Also, are there any prints anywhere on the planet of this? I love this, and would love to own a simple print. I know the “original”, with the strip, is nonexistent, as you said, but surely there were some prints made at some point, “post-mutilation?” I truly like this work better without the missing piece, as its focus is clearly more on the subjects. It’s awesome this way! Do you have any idea how many prints might have been produced, and if perhaps there are any of those in existence other than say…a private collection? I can’t find as much as a “poster” of this work for sale anywhere online. This puzzles me. Thank you again for posting! Happy Holidays!

  • Anna Guarro
    gener 4, 2012

    Hello Rene, happy New Year! For prints on works from the museum collection, please check with our store, http://www.bcn.cat/museupicasso/en/museum/shop.html. Regarding the technique, this work, as you mention, is a crayon, not a watercolor. If you are interested on more information on these techniques, please check the Wikipedia, there are very interesting articles on both. Thanks for you interest in our collection!

  • Juan Castresana
    juny 1, 2013

    Hola Eduard, me gustaría contactar con usted para enviarle documentación sobre un autorretrato atribuido a Picasso. Si no le importa envíeme su email para que pueda enviarsela por correo. Muchas gracias y enhorabuena por tan brillante exposición de los autorretratos así como por este descubrimiento.

  • Museu Picasso
    juny 6, 2013

    Hola Juan, para autentificaciones de cualquier tipo de obra de Picasso debes dirigirte a la Administración Picasso en París. Aquí puedes encontrar el contacto: http://www.picasso.fr/es/picasso_pagina_index.php
    Muchas gracias

  • David
    gener 25, 2016

    Hola,

    M’agradaria tenir l’oportunitat de poder contactar amb l’Eduard Valles.

    Actualment estic immers amb un projecte de Picasso per a una editorial (Editorial amb molta Relevancia i Projecte important), voldria tenir la possibilitat de contactar amb L’Eduard per exposar-li el projecte. La idea seria poder compartir el contingut generat i per descomptat, convidar-ho a què ell sigui partícip de més generació de continguts.

    Espero no causar-hi cap tipus de molèsties.

    Resto a l’espera de la vostra resposta.

  • Museu Picasso
    gener 25, 2016

    Hola David, ens posarem en contacte amb l’Eduard i quan tinguem la resposta te la farem arribar. Moltes gràcies

  • mercè claros pañella
    novembre 22, 2016

    Realment és genial …..
    mercè

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *