Com a responsable del departament de Gestió de Públics he estat durant 3 dies de visita a alguns dels museus més emblemàtics de Londres; el British Museum, la National Gallery, Tate Britain i la Tate Modern.

En tots aquests museus he tingut l’oportunitat de reunir-me amb els responsables dels diferents departaments relacionats amb la gestió de públics i hem tractat temes relacionats amb les visites comentades, audioguies, activitats, accessibilitat, reclamacions, senyalètica i gestió de tours, entre d’altres.

Com la gran majoria de les institucions culturals a Anglaterra, consideren que l’art i la cultura no són un luxe, sinó que formen part de l’ADN d’un país o una ciutat i per tant són una necessitat.

D’altra banda, també partint de la base que l’art i la cultura formen part d’una societat, aquests museus treballen des de la perspectiva que tant els visitants com els treballadors s’han de sentir partícips de les institucions culturals, creant xarxes socials, col·lectius i accions no només per un gran nombre de persones sinó, també, destinades a un ampli ventall de públics.

Amb el propòsit d’assolir l’objectiu de generar públics implicats i que la institució formi part de la societat, els museus han generat múltiples activitats: per exemple, la Tate Modern s’ha convertit en un referent per al públic familiar local, el British Museum ofereix també un ampli ventall d’activitats per al públic infantil i adolescent i la National Gallery ha desenvolupat, entre d’altres, una sèrie d’acords amb l’entorn universitari.

L’ampliació d’horaris també ha permès que segments més amplis de públics tinguin accés als museus. Una àmplia oferta de visites guiades destinades tant a públic general com a col·lectius específics, amb un èmfasi en l’accessibilitat, ha permès apropar els continguts dels museus a noves audiències, amb la complicitat i col·laboració d’un sector de voluntaris que ofereixen la seva feina gratuïtament al museu com a part del seu compromís i interès personal amb el llegat que s’hi preserva.

En totes aquestes institucions és molt important el feedback que ofereix el públic i també els propis treballadors, i per això ofereixen formularis on el visitant pot deixar els seus suggeriments i observacions sobre la visita. En el cas de la Tate Modern, tenen parets on s’exposen les observacions dels visitants i dels treballadors, tant les rebudes online com les rebudes presencialment:

Tots els aspectes esmentats i molts d’altres, faciliten que els visitants sentin que formen part de la cultura i que són activament partícips en la creació i construcció d’un museu. Així doncs, el visitant no és únicament un observador, sinó que se l’integra en els programes i en la construcció de la institució.

Al Museu Picasso estem obrint noves línies en les vessants d’Educació, Activitats i Gestió de Públics. Aquest intercanvi amb museus amb dilatada experiència ens enriqueix alhora que permet també fer-los conèixer què estem fent. Tot plegat, orientat a convertir el museu en un espai accessible, generador de coneixement i de comunitat.

Deirdre Haughey
Gestió de Públics

Quines experiències o quines idees teniu de com es pot anar integrant presencial i virtual al museu? Com es pot traslladar l’alt grau de participació que molts museus ofereixen online a la visita física als museus?