Apropar-se als usuaris, fer el museu accessible, portar el museu allà on hi ha públic que no pot visitar-lo són línies de treball que estem obrint. Des de principis d’any al Museu Picasso hem començat, a poc a poc, però segurs, a intensificar la relació amb altres entitats i col·lectius de Barcelona. Les motivacions són diverses: establir relacions amb qui ens són més propers, amb qui ens poden aportar valor i coneixement i amb els qui més ho necessiten.

Avui parlarem de la col·laboració del Museu Picasso amb l’Hospital Sant Joan de Déu, reconegut internacionalment per la seva especialització en pediatria. Des de l’octubre hi realitzem un cop per setmana, un taller de màscares i explicació de contes inspirats en obra picassiana.

El conte

“En Pau, el Menut i també en Quim”: una història a través de la qual es proposa un passeig pel món de Picasso vist des de la perspectiva d’un jove -en Pau-, un gat – en Minú, rebesnét del Menut, el gat del Picasso- i un músic -en Quim, pare del Pau. La història està inspirada en el conte Picasso i Minú, de P.I. Maltbie amb les il·lustracions de Pau Estrada.

El taller de màscares

“Animalades”: Gossos, gats, cabres, mussols, braus,… tots apareixen en les obres de Picasso. Li agradava pintar-los del dret i del revés, fins i tot en feia escultures i ceràmiques. En aquest taller, a partir de les formes i colors, els infants creen màscares inspirades en el bestiari picassià.

El taller és conduït per l’artista plàstica Maja Cecuk, a qui hem demanat que ens expliqui l’experiència:

- “En el transcurs de la meva trajectòria professional he impartit molt tallers, però mai cap m’ha generat tant respecte com el taller de màscares per a infants residents a l’Hospital Sant Joan de Déu. Hi havia moltes coses a tenir en compte, l’elecció del tema, la preparació i selecció del material, etc. però sobretot el tracte amb els nens que viuen una realitat difícil. Milers de preguntes em voltaven pel cap, i la més important, si tindria la serenor per transmetre’ls entusiasme.

- La preparació girava sobre dues qüestions, la formal i pràctica i l’altra sobre com gestionar les meves emocions per enfrontar-me al repte. Les converses amb la Tina, una dona excel·lent que porta un munt d’anys en el voluntariat, em van ajudar molt.

- La preparació d’”Animalades” com s’anomenà el taller, fou una tasca que exigí un rigorós treball d’investigació. D’entrada era imprescindible tenir una idea definida de la màscara en l’obra de Picasso, i adaptar les idees i conceptes a la sensibilitat dels infants d’una franja d’edat molt amplia, dels 4 anys en endavant. I, per una altra banda, a nivell formal, es necessitaven eines i materials que facilitessin als nens el desenvolupament de l’activitat sense que les seves possibles dificultats motrius fossin un impediment.

- Les màscares del taller parteixen de la idea de retallar una superfície plana, que, en ser doblegada, genera un volum, com ho trobarem en els exemples de les màscares picassianes realitzades entre 1955 i 1961 retallades en una simple cartolina. Picasso jugà amb formes que permetien la incorporació del rostre a l’expressió definitiva de la mascara. Vaig optar per realitzar màscares d’animals. A l’obra pictòrica i escultòrica de Picasso trobem molts exemples per gaudir-ne.

- La creació d’aquestes mascares porten molt d’esforç i són un trofeu que alegren les parets de les habitacions del infants i un cop a casa són part d’un record positiu d’uns temps de superació.

Per mi aquest taller ha estat una lliçó d’humilitat i respecte cap a la vida i la seva diversitat.

Gràcies.”

Maja Cecuk

Seguirem donant notícia en aquest blog d’altres col·laboracions amb entitats i col·lectius.

Redacció museu