Blog del Museu Picasso de Barcelona

Les exposicions d’art, una obra plural

Dilluns 30 de novembre va concloure el curs “Història de les exposicions. Més enllà de la ideologia del cub blanc”, que va començar al Macba el 19 d’octubre, i que hem seguit dues tècniques del Museu Picasso.

Un dels objectius del curs era fer un recorregut per la història de les exposicions, més que no pas tractar-ne les obres d’art singulars. A partir de la definició d’exposició com “un dispositiu perceptiu en si mateix, una màquina de veure, i un acte d’aprenentatge“, artistes, crítics i comissaris, han reflexionat a l’entorn de set de les exposicions de la segona meitat del segle XX que van marcar un canvi en la manera de presentar l’obra d’art en l’espai i, per tant, en la manera de veure-la.

Si bé sovint es considera que estudiar l’art és conèixer la seva història -a través de moviments i ismes successius- no s’ha d’oblidar que la manera d’exposar una obra d’art pot ser determinant per allò que es vol transmetre. Així, moltes de les exposicions de les que s’ha parlat van tenir una incidència, no només en com presentar-les, sinó també en la manera en què les obres d’art, i en molts casos els artistes, es relacionen entre ells, donant com a resultat, en moltes ocasions, una nova forma d’expressar-se i de mostrar al públic allò que es vol comunicar.

Des de les cambres de les meravelles o gabinets de les curiositats dels segles XVIII i XIX a avui dia, el concepte expositiu ha evolucionat fins al punt que, si bé l’obra d’art i el discurs que les articula són els protagonistes, l’espai, l’artista, el comissari i l’arquitecte, entre d’altres, passen a tenir un paper més que rellevant.

En algunes ocasions la realitat de l’espai determina el moment creatiu i l’execució de l’obra, de manera que l’espai expositiu i l’obra exposada conformen un tot en el qual, la manca d’un dels dos, desproveeix de sentit l’altre. En d’altres, el propi procés creatiu cobra més significat que l’obra resultant.

Aquests són alguns dels aspectes més rellevants que s’han tractat en el conjunt de les sessions, tot i que hi ha hagut moltes més particularitats en cadascuna d’elles.

Des del museu som conscients de la importància d’assistir a jornades com aquestes, doncs encara que la nostra feina sigui, en part, “fer exposicions”, sempre hi podem trobar noves lectures i conèixer les experiències d’alguns dels seus protagonistes. Així doncs, entenem que la participació en aquestes iniciatives és molt enriquidora en tant que es proposen nous espais de debat i reflexió no només de l’entorn expositiu, sinó també de l’entorn artístic en general i tots els agents que hi participen.

A la web del Macba podeu descarregar-vos els textos del curs en PDF.

Anna Vélez i Isabel Cendoya
Depts. de Conservació Preventiva i d’Exposicions

Quina exposició del 2009 recomanaries a un amic? Quina exposició d’art de qualsevol temps i/o espai recordes com a especialment remarcable?

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *