Els dies 7 i 8 d’octubre vaig participar, com a representant del Museu Picasso, en les dues conferències que Carles Mitjà, professor de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), va impartir en la Jornada sobre control de qualitat de la imatge dins el Saló Sonimag Foto i Multimèdia. Encara ara em pregunto com jo, que d’imatge digital en sé ben poc, em vaig veure compartint una xerrada plena d’algorismes sobre qualitat en la imatge digital… doncs, és una història de col·laboració i d’enriquiment mutu.

Fa poc més d’un any vaig aterrar al Museu Picasso, llavors la direcció em va transmetre la seva profunda preocupació pel tema de la “fotografia” al museu. Tot i el meu bagatge de 14 anys treballant en l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, recordo haver insistit que jo podia posar un cert ordre i establir uns criteris organitzatius i conceptuals, però que en el segle XXI, allò que calia fer és imatge digital i d’això, en sabia ben poc. Vaig percebre que tant el director com jo estàvem en sintonia, érem conscients de la importància del tema per al bon funcionament del museu, però també érem conscients de la magnitud de la tragèdia. Així que amb aquest panorama em vaig posar mans a l’obra.

Picasso amb Sabartés. ©Drets reservats.

Definir la necessitat i l’ús d’imatge digital al museu i donar una certa coherència al projecte estava en les meves mans, però un tema de cabdal significació com és el control de la qualitat de la imatge se m’escapava totalment. Les institucions som la pràctica, però els veritables coneixements tècnics estan a la universitat, així que em vaig posar en contacte amb els experts, els vaig explicar les nostres idees i els nostres neguits al respecte, i el febrer d’enguany, en el mateix moment en què el museu iniciava una nova etapa de creixement qualitatiu, vam signar un conveni de col·laboració amb el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CITM-UPC) amb l’objectiu de treballar plegats en programes d’interès comú per el desenvolupament de les arts visuals i en concret de la imatge digital.

Després d’uns pocs mesos de converses i d’intercanvi de nocions, hem començat a donar forma a aquesta col·laboració. Ara per ara, s’han obert tres vies de treball que afecten a diferents sectors del museu: la reprografia digital de la Col·lecció, la reprografia dels fons documentals i la realització de reportatges fotogràfics. El CITM-UPC ha elaborat tres protocols de treball per tots tres àmbits d’actuació, ens està assessorant per garantir-ne el compliment i està dissenyant la ingesta, l’arxiu i l’accés a aquestes imatges. Tot just estem iniciant la cooperació i encara caldrà un cert temps per veure’n els resultats, però en aquests pocs mesos de treball en comú hem avançat molt, sobretot hem discernit com pot garantir el Museu Picasso la qualitat de la imatge digital i la seva gestió i hem posat en marxa nous vessants d’investigació per a la universitat.

Aviat farà un any que vaig sentir una conferència de l’admirat Grant. B. Romer, director i fundador de l’Advanced Residency Program in Photograph Conservation, a la George Eastman House de Nova York, on va dir que “la fotografia havia mort”. Llavors vaig pensar que, com no podia ser d’una altra manera, tenia raó, però ara entenc millor el que volia dir: la fotografia és una cosa i, la imatge digital una altra molt diferent. Segur que el caràcter polièdric de la fotografia l’ha heretat la imatge digital, però la base tecnològica d’aquesta pertany a un altre món i a uns altres experts, que el museu ha de saber integrar.

Sílvia Domènech
Coneixement i Recerca