Què dir del MOMA, del Metropolitan, del Guggenheim que no sapiguem ja? O que no puguem trobar fàcilment a les seves webs? (webs excel·lents, tot sigui dit). Com a crònica de la visita m’ha semblat una bona opció mostrar imatges del públic d’aquests museus.

Visitar museus treballant-hi en un fa que, a més de les obres, et fixis en altres aspectes com la senyalització, la retolació, la il·luminació, la distribució dels espais, el tracte en l’atenció al públic, els serveis oferts als visitants, les audioguies, els plànols de sales i fins i tot els lavabos. És com fer una doble visita, la del contingut i la de la museografia i serveis. També resulta interessant observar els públics, com circulen, en què s’hi fixen, què comenten. Com deia, no parlaré dels fons del Metropolitan o del MoMA, per prou ben coneguts, sinó que he escollit il·lustrar amb imatges els seus públics. Del Metropolitan, a més, hi haurà ocasió de comentar un altre dia al blog el llibre que descriu, a través de 50 entrevistes, la vida del museu.

Així doncs, avui, imatges del públic dels museus novaiorquesos i també, especialment, algunes imatges del públic de les obres de Picasso que acullen aquests museus, com per exemple el públic nombrós davant Les Demoiselles d’Avignon o una mare explicant a la seva petita detalls d’ Els tres músics. En el cas del Guggenheim, que conserva, entre d’altres, el magnífic Moulin de la Galette, només hi ha imatges dels espais comuns o de la cua a l’exterior, ja que a les sales no és permès fer fotos. Al Met i al MOMA, sense flash, sí.

Per veure les fotos amb el peu de foto clica aquí

Si aneu a Nova York no deixeu de visitar, si podeu, el Brooklyn Museum, magnífic museu, amb uns fons d’art esplèndid, molt vinculat a la comunitat. Si més no, podeu fer una ullada a la seva web i al seu pioner espai 2.0

I com a complement del tema suggereixo la lectura de l’article de Michael Kimmelman aparegut a l’agost al New York Times, una provocadora reflexió sobre què i per què mirem quan, com a turistes, visitem un museu d’art. Amb humor, es refereix als turistes que passegen pels museus intentant assolir en un sol dia els requeriments de tota una vida pel que fa a coneixements d’història de l’art, o comenta que “els artistes afortunadament ens recorden que no hi ha una única, correcta manera de mirar una obra d’art, si no és amb ment oberta i amb paciència”. I gairebé més interessant encara és la lectura dels comentaris dels lectors, que, enveja, enveja, passen dels 400!

Conxa Rodà
Coordinació de Projectes

Què us agrada veure quan aneu a un museu?

Sou partidaris de la visita total o preferiu veure menys i més relaxadament?