Moltes iniciatives s’estan duent a terme i s’està parlant molt últimament sobre la presència dels museus a la Web 2.0 i la importància creixent que té aquest nou repte de comunicació en la seva gestió. Sembla evident que el debat i la definició del model sobre com seran els museus del futur, passa per reconsiderar l’espai de relació entre l’autor, l’obra d’art, l’espectador, el museu i el propi espai urbà.

Recents estudis, com els presentats en el congrès Museums & the Web 2009, la tesi doctoral de Lynn Bethke, Constructing Connections: A Museological Approach to blogging, Universitat de Washington 2007, l’exhaustiu llistat de Jim Richardson, Top Museums on Twitter a Museum Marketing 2009 o, en el nostre país, l’excel·lent Ranking de museus a la web 2.0 presentat en les Jornades Communicating the Museum a Màlaga, juny del 2009, per Javier Espadas, de la Fundación Thyssen-Bornemisza, deixen clar que els museus han començat amb peu ferm el seu camí dins les xarxes socials.

D’altra banda, mitjans de comunicació com El País, amb el seu article “Templos de arte y de ocio” i destacats actors de la gestió cultural, com les reflexions (comentades al nostre blog) en l’última trobada a Londres, entre Neil MacGregor, director del British Museum i Nicholas Serota, director de la Tate, aporten la seva visió sobre aquest interessant debat.

Des del Museu Picasso, que hem realitzat molt recentment la nostra immersió en les xarxes socials, hem pensat en aportar el nostre granet de sorra a aquestes reflexions des d’una òptica molt concreta: l’estat dels blogs de museus en el territori espanyol.

Sembla clar que els museus espanyols han triat les xarxes socials, com per exemple Facebook, Youtube o Flickr, per apostar de ple per la participació social a Internet però, per què altres eines, com els blogs, no acaben encara de consolidar-se?

Partint de l’anàlisi que hem fet, l’estat dels blogs oficials editats per museus a Espanya encara el podem qualificar com extremadament incipient. Per això ens ha cridat l’atenció que es produeixi aquest fenomen que deixa de banda els blogs.

Les bitàcores oficals dels museus són molt poques, tret de destacades excepcions com les del propi Museo Thyssen-Bornemisza (amb l’edició de quatre blogs entre els quals destaca un complet blog dedicat a la dimensió digital del museu), el BlogArtium (del Centro Museo Vasco de Arte Contemporáneo, els blogs educatius del Musac (Museo de Arte Contemporáneo de Castella i Lleó), l’interessant cas dels Museos Científicos coruñenses que ja des de 2006 publiquen les seves notes de premsa en format blog o, aquí a Barcelona, el blog de la Biblioteca del Museu Marítim, a part, és clar, del que esteu llegint ara mateix.

I en la majoria dels casos, les plataformes i els models utilitzats a més a més, són encara llavors i proves pilot que no representen, en cap cas, per ara, un paper central sobre la línia editorial i de comunicació dels museus.

Que els museus no semblen haver apostat per l’estratègia del blog com a eina 2.0 sembla doncs evident però, quines consequències pot tenir aquest fet? Només una dada: per exemple, segons el mateix estudi de la Fundación Thyssen-Bornemisza, quan parlem de referències de museus en altres blogs, ens trobem amb un fet interessant: les referències, enllaços i mencions a webs de museus espanyols tenen poca presència a la resta de la Blogosfera. El Museo del Prado en el lloc 17 del rànking és la primera referència espanyola, seguida, molt més lluny, pel Museo Reina Sofía (25), la Fundació Juan March (36) i el Museo Thyssen-Bornemisza (37) tots ells a anys llum del primer classificat que és el MOMA.

Primera conclusió: els internautes no parlen dins la blogosfera dels nostres museus. Segurament perquè, encara que participen en els nostres espais 2.0, l’element més proper a referenciar o enllaçar són les pàgines webs oficials de cada lloc, pàgines que troben, en moltes ocasions, allunyades del seu llenguatge habitual.

Tammateix, quan mirem cap a aquesta blogosfera, ens trobem amb nombroses bitàcores de reflexió on es donen cita els principals debats sobre la creació artística i els museus 2.0. Bitàcores que no estan, en general, vinculades oficialment a cap institució museística, com són el cas, entre molts altres, de: Mediamusea, Museus 2.0, el Blog Observatori Museus, Museología. Tots ells, amb uns ritmes variables d’actualització, alguns molt dilatada, són part d’un ric ecosistema d’opinió amb interessants continguts i amb comunitats d’interès. A més a més compten amb completes llistes en els seus blogrolls respectius que faciliten l’accés a multitud d’informació.

Per tant, tornant a la qüestió sobre el perquè els museus en el nostre país estan apostant per les xarxes socials però no pels blogs (encara), ens aventurem a donar unes quantes pistes que ens vénen al cap per obrir el debat:

• Les xarxes socials són més directes i àgils de gestionar, mentres que l’edició d’un blog precisa de continguts molt més elaborats. Els resultats i indicadors de visites i activitat en les xarxes socials són més interessants a curt termini que la construcció d’una identitat digital i editorial en un blog (més a llarg plaç però, sens dubte, més sólida.)

• La presència dels museus en les xarxes socials respon a un fenomen migratori del museu i dels seus continguts cap als espais on es troba la gent. D’altra banda, els primers passos d’un blog requereixen un fenomen tractor de l’audiència cap a l’entorn de comunicació del museu, sens dubte molt més difícil.

• L’entrada a les xarxes socials i, més encara, obrir un blog, comporten un canvi de mentalitat i fins i tot organitzatiu en l’interior de la institució i això comporta un temps i no és fàcil.

• Els blogs, entesos únicament com un altre instrument més de comunicació, on es parla de continguts objectius, agenda i descripció d’exposicions, són una oportunitat desaprofitada i no han generat interés fins al dia d’avui en els museus espanyols, mentres que la resta d’eines sí que s’han mostrat com una nova manera participativa i innovadora de relacionar-se amb els usuaris. En la mesura en què els blogs s’entenen com un espai on donar una visió diferent de la vida d’un museu i la seva capacitat de generar opinió, tendències i comunitat, el blog s’anirà posicionant dins el mapa digital de la cultura i l’art a Espanya.

Des d’aquest blog ens atrevim a aportar algunes reflexions que posem sobre la taula:

• La posada en marxa d’iniciatives socials (Facebook, Twitter, Flickr, Youtube, etc) a la web 2.0 per una banda, mentres es mantenen webs oficials 1.0 amb un llenguatge més institucional, requereix de l’existència d’un pilar clau en aquest procés que articula i exerceix el vincle perfecte entre la presència en xarxes socials i la web tradicional: el blog.

• Mitjançant la presència dels museus en les xarxes socials podem no només facilitar als usuaris l’accés a la cultura, a l’art, a la ciència i al museu, sinó convertir-los en protagonistes dels nostres processos de comunicació, de gestió, de la pròpia missió del museu. A més a més, a través d’un blog, aquests mateixos processos adquireixen rellevància en permetre una major força editorial, de debat i de transformació que no es dóna tant en les xarxes socials que conecten a usuaris.

• És necessari que els museus siguem presents també a la xarxa entre nosaltres mateixos, no només que ens posicionem en la xarxa individualment. Per crear una autèntica comunitat d’interés entorn al fet museístic a la xarxa, és necessària la construcció d’una blogosfera potent, especialitzada, de qualitat i a la vegada pròxima als lectors.

Aquí deixem el debat.

Redacció del museu

Us animeu a compartir les vostres reflexions sobre el paper dels blogs?

Per què penseu que a Espanya encara no està gaire implantat l’ús del blog en els museus?

Seguiu algun blog d’algun museu espanyol que us agradi?