Amb prop d’un milió de visitants i 10 hores diàries obert al públic sis dies per setmana, més activitats nocturnes, com a tots els museus del món al Picasso hi ha un gran equip humà al darrera del que se sol anomenar “gestió de públics”.

Gestionar un milió de visites l’any potser no és molt si ens comparem amb els més de vuit milions de visitants que rep El Louvre, però al nostre museu tenim el handicap de l’estructura de la seu: 5 cases nobles medievals, unides entre si. El que constitueix un patrimoni ric i una mostra excel·lent de l’arquitectura gòtica civil catalana, amb uns racons meravellosos, resulta una mica laberíntic i ens hem d’esforçar molt per facilitar una circulació fluïda dels visitants.

Un equip de 100 persones per torn vetllen perquè tot rutlli perfectament. Entre els requeriments, saber, com a mínim, un idioma estranger, a més del català i el castellà, i tenir vocació de servei. El visitant el troba a l’entrada del museu, a informació, a les taquilles en comprar els tiquets, a consigna en deixar les bosses, al departament de reserves i venda d’entrades online, i, és clar, a les sales: hi ha un treballador per cada espai, sala o passadís i que no només vetlla per les obres, sinó que pot resoldre qüestions sobre el museu o la visita. Tot l’equip de gestió de públics treballa, doncs, com un servei d’acollida, atenció i informació al visitant.

Un usuari fent-se el Carnet del museu. Foto: Ariadna Borràs

Aquest any hem emprès algunes mesures per ajudar que la visita sigui una experiència de qualitat, minimitzar les cues i evitar sales aglomerades, ja que la dimensió reduïda de les sales, obliga a controlar-ne l’aforament per permetre una visita amb garanties de confort i de seguretat tant dels visitants com de les obres. Per exemple, una hora abans de l’obertura del museu al públic, s’acullen grups de visita “exprés” i també de visites escolars: així, de 9 a 10 del matí aquests grups poden gaudir de l’espai i s’esponja la densitat de visita de la resta del dia; també s’ha bloquejat l’accés de grups durant un parell d’hores, de 10 a 12 del migdia, afavorint una visita de qualitat per als visitants individuals; s’ha posat en marxa el servei de venda anticipada online, que permet accedir al museu amb hora reservada; s’ha posat en funcionament el Carnet del museu que durant un any permet l’accés directe i sense fer cua.

“Cua” és la paraula maleïda per a l’atenció al visitant. El Museu rep un mínim de 3.000 visitants i un màxim de 6.000 per dia. L’aforament dels espais que acullen el museu és relativament petit, com dèiem. Les cues, ara, acostumen a ser d’uns 10 minuts, tot i que en moments excepcionals poden arribar a l’hora de durada. Això sol passar quan s’ajunten escoles o instituts de Catalunya, França o Itàlia, sobretot, de viatge de final de curs, que no han fet reserva. Això, a més -i el museu n’és plenament conscient i vetlla per solucionar-ho- causa molèsties als veïns de l’estret carrer de Montcada. Amb les mesures que esmentava abans, s’ha començat a notar una disminució, però les cues es podrien evitar del tot si aconseguíssim que la majoria dels visitants vinguessin al museu amb reserva anticipada i compra de tiquets per Internet.

I què dir de les anècdotes? En tenim un munt, de tots colors i per a tots els gustos. Ho deixem per un altre dia en aquest blog.

Deirdre Haughey
Gestió de Públics

Enllaç relacionat
Abans de la visita

Heu hagut de fer cua al Picasso? Quines experiències de visita teniu a d’altres museus? Què us agradaria trobar en arribar al museu?