Blog del Museu Picasso de Barcelona

Aires catalans a la 53ena edició de la Biennal de Venècia

Catalunya participa per primera vegada amb un pavelló a l’Exposició Internacional d’Art de Venècia 2009, una de les més prestigioses del món

El passat diumenge 7 de juny es va inaugurar la Biennale di Venezia, i per primer cop a la seva història hi ha un pavelló català.

Si podeu escapar-vos a Venècia no us perdeu la Biennale, oberta fins el 22 de novembre. El pavelló català està situat en un dels llocs més bonics de la ciutat: als mítics Magazzini dei Sale, al costat de l’església della Salute, a la Punta della Dogana, en mig dels canals, com no podia ser d’altra manera…

El projecte català, “La comunitat Inconfessable”, ha estat comissariat per Valentín Roma, i reuneix tres projectes: Sitesize (Joan Vila-Puig i Elvira Pujol), Technologies to the People (Daniel G. Andújar) i Archivo FX (Pedro G. Romero). La “Comunitat inconfessable” vol ser una proposta que explora les formes d’intervenció social adoptades per algunes pràctiques artístiques que es desenvolupen a l’entorn de la idea del que és comunitari.

Punta della Dogana

Punta della Dogana: a banda de l’art us recomanem que tasteu la polenta, el bacallà alla veneta i la grappa, sense abusar…

Des del Museu Picasso de Barcelona ens alegrem d’aquesta participació!

Llegiu l’interessant entrevista a Valentín Roma. Entre moltes coses substancioses hi diu “ciertos formatos de bienal remiten directamente a procesos de espectacularización, banalización y mercantilización del arte; otros, sin embargo, profundizan en aspectos radicalmente distintos aunque, a veces, igualmente cuestionables” i també “creo que lo que pone en tensión el modelo de Venecia es la idea de representación nacional personificada en distintos pabellones […] la idea de pabellón nacional personificada por la Biennale de Venecia es, obviamente, obsoleta en una situación geo-política como la que vivimos; sin embargo, también es cierto que la Biennale tiene, dentro de este modelo inexacto, tergiversador o, simplemente, anacrónico, una tradición crítica que muy pocos eventos de este tipo permiten“.

Què en penseu de les biennals d’art? Heu anat mai a la Biennale de Venècia?

No Comments Yet.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Captcha: *